Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Lea Ricart

“Amb entrenaments la recompensa sempre arriba”

El futur de la natació andorrana. Lea Ricart ve de participar al Mundial de piscina curta de Windsor (Canadà) i de proclamar-se campiona de Catalunya als 50 lliures, amb rècord de la seva edat inclòs.
Lea Ricart

Lea Ricart

Lea Ricart

Actualitzada 29/12/2016 a les 06:58
Està sorpresa pels seus resultats?
Sí. Anar al Mundial va ser totalment inesperat i és un fita molt gran. Tampoc no m’esperava quedar campiona de Catalunya.

Hi anava ben preparada?
Al principi de temporada em vaig lesionar i vaig estar un mes sense entrenar. Just abans de marxar al Campionat del Món vaig tenir una setmana per entrenar. Per haver entrenat així de poc va sortir molt bé.

Es veu com el futur de la natació andorrana?
Si continuo treballant així i cada vegada més fort, per què no? Però, és clar, per ser-ho s’ha de treballar molt perquè si no els resultats no venen.

Pot compaginar bé els entrenaments i els estudis?
És difícil perquè només sortir de l’escola vaig a entrenar i a les nits he de fer els deures. El cap de setmana sobretot aprofito per entrenar molt, però al final es tracta d’organitzar-se bé.

Quantes hores entrena en total?
En faig unes 14 o 15 a la setmana. Dues hores cada tarda i després fem dos matins abans d’anar a l’escola. A les 6.30 hores ja som a la piscina.

Es veu vivint de la natació?
Això ja seria més complicat. M’agrada molt aquest esport però no sabria dir si podré viure només de la natació.

Per tant, no deixa de banda els estudis?
No, per a mi són molt importants i vull seguir estudiant. Encara no tinc clar què vull fer en el futur, però tinc més de dos anys per pensar-ho. Espero que em vingui alguna cosa al cap.

Està trencant alguns rècords d’Andorra de la seva edat. Com aconsegueix assolir aquestes marques?
Amb entrenaments. Al final la recompensa sempre arriba i el resultat de la feina es veu.

Costa progressar en un esport sense gaires llicències a Andor­ra com és la natació?
No som gaires nedadors al país i això ho pot fer més difícil. Sobretot es nota quan vas fora d’Andor­ra a competir, pel nivell que hi ha. Es veu molt la diferència.

Quins objectius es posa a curt termini?
Un és ser als Jocs dels Petits Estats. Vaig fer la mínima al Campionat de Catalunya als 50 lliures. Tenia moltes ganes de fer-ne una per anar-hi i estic molt contenta, però vull fer més mínimes. Com la dels 100 lliures, que hi estic bastant a prop.

I més a llarg termini?
Sempre he volgut anar a uns Jocs Olímpics i voldria anar als de Tòquio. És un somni i la qüestió és treballar.

No se li acaben les ganes de treballar quan s’ha de llevar tan d’hora per anar a la piscina?
No. La veritat és que costa aixecar-se els dies d’entrenament de les sis del matí, perquè soc una dormilega, però si és per fer alguna cosa que m’agrada ho faig i al final m’hi vaig acostumant.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477