Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Victoria Ortuño

Quan era molt petita i anava al cotxe no parava de cantar”

La seva passió per cantar la va portar a presentar-se al concurs escaldenc. 13 anys. Nascuda a Múrcia, resideix al país des de fa quatre anys. Dissabte va ser la millor de la categoria individual de música i cançó entre 12 i 17 anys del Talentejant.
Actualitzada 07/12/2016 a les 20:13
Per què va decidir anar al Talentejant?
Des que era petita tot­hom em deia que cantava molt bé. També he estat treballant amb la música i tinc una professora de cant que em va dir que m’apuntés al concurs. Ho vaig fer, però no va ser per cap raó en especial.

I aquesta passió per cantar?
Quan era molt petita i anava al cotxe no parava de cantar la música que sonava. Estava tota l’estona cantant des que pujava al cotxe fins que baixava.

I no li ve de família?
No, no tinc cap familiar que canti. Bé, la meva mare té un piano, però gairebé mai el toca.

Quan va començar a cantar d’una manera més seriosa?
Va ser quan vaig arribar a Andor­ra, als nou anys, i com tenia aquesta passió per cantar em vaig apuntar als Petits Cantors. Després vaig anar amb una professora que tenia al col·legi i ara estudio cant a l’escola Relative Music.

Abans de participar a la final va haver de fer un càsting.
Sí. Uns dies abans vaig anar a fer la prova. Estàs amb els nois del teatre que ho organitzen i hi ha tres persones, que són com una mena de jurat, que et diuen si ho has fet bé i el que has de corregir. Vaig fer la prova i em va sortir molt bé, però no tant com a l’actuació a la final que em va sortir encara molt millor.

Això va ser dissabte passat. Quina cançó va cantar?
Lay me down de Sam Smith. És una cançó de soul, trista. És de les que més agrada cantar.

I com va anar l’actuació?
Estava una mica nerviosa abans de cantar, però quan vaig pujar a l’escenari em vaig alliberar. Cantar davant del públic és una sensació preciosa.

Pensava que guanyaria?
Va ser una mica com una sorpresa perquè competia amb dues noies que ho feien molt bé i creia que ho tenia molt difícil. Però després em van dir que ho havia fet molt bé i em vaig posar molt nerviosa perquè no pensava que pogués guanyar. Quan m’ho vam dir, no m’ho creia.

I ara ja s’ho creu?
Sí, sí (riu). Ja han passat els dies i ara estic de vacances i li hi he pogut explicar a la meva família.

Va ser dissabte el primer cop que actuava amb públic?
Ho havia fet abans, però una mica com més familiar. L’any passat ho vaig fer davant de tot el col·legi i els pares i també en una actuació amb l’escola de música. Però la sensació que vaig tenir dissabte va ser molt diferent.

Veu el seu futur en la música?
Sí, estic treballant per això i m’agradaria moltíssim poder dedicar-me a la música. Vull fer la car­rera musical.

Quins són els seus referents musicals?
M’agrada el soul i la música house. Per cantar, Sam Smith és el millor perquè té un registre molt ampli. També m’agrada molt Beyoncé, Adele i Alicia Keys.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477