José Martín, 'Guti'

“El futbolista, sigui noi o noia, és egoista i ho ha de ser”

Retirat del camp per les banquetes. 33 anys. Nascut a Lleó, tota la vida a Andorra. Llicenciat en INEF i diplomat en magisteri d’educació física. El seu somni era jugar i ara entrenar. Noies

José Martín, 'Guti'Xavier Pujol

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

D’on li ve el malnom de ‘Guti’?

Per la semblança amb el jugador del Reial Madrid. Em van començar a dir així de petit i al futbol tot­hom em coneix per Guti.

És jove per estar a les banquetes, podria jugar encara...

He deixat de jugar enguany perquè no ho podia compaginar. Quan estudiava INEF ja havia portat equips de base i quan vaig acabar vaig treballar en un gimnàs com a preparador i entrenador personal. Entrenar és l’únic que he fet a la meva vida.

Vostè entrenava l’equip aleví de la federació i aquest estiu ha fet el salt al futbol femení en categoria absoluta, quin és més gratificant?

Tots dos. L’única diferència és l’edat. En el futbol base has d’estar més pendent de la formació del nen, de treballar els valors, de formar-lo com a jugador i com a persona. En canvi, amb les sèniors tot això ha de venir treballat i et dediques a altres coses.

Com va el futbol femení al país?

Ara mateix està pujant molt. S’ha fet una molt bona campanya de captació, s’han inscrit moltes nenes en iniciació i els propers anys recollirem els fruits.

Es pot parlar d’un ‘boom’?

Sí. Es dóna el cas de nenes petites que compaginen el futbol amb altres activitats, com ara la gimnàstica rítmica, cosa que abans era difícil de trobar.

Veu diferències entre els nens i les nenes?

Cap ni una. La predisposició, les ganes d’aprendre i la il·lusió són les mateixes. Encara no ha debutat com a seleccionador absolut.

Tem que puguin encaixar golejades?

Ara mateix l’únic objectiu que tenim és poder competir. No ens marquem cap resultat ni un límit de gols, sinó que les noies competeixin bé, vagin creixent i es vagin formant. Tenim una selecció absoluta molt jove, la mitjana és de 19 anys.

I com vol que jugui el seu equip, l’Enfaf Crèdit Andorrà, a primera catalana?

Vull que sigui un equip solidari, amb fermesa defensiva i que tingui les coses clares en atac. L’objectiu és la permanència.

Vostè que coneix bé vestidors masculins i femenins, els homes són més egoistes?

No. No he trobat cap diferència entre un vestidor de nois i un de noies. El futbolista, sigui noi o noia, és egoista i ho ha de ser. Ha de voler jugar sempre. Desmenteixi un tòpic del futbol femení. Aquest del vestidor. La gent pensa que portar un vestidor de noies és complicat, per les relacions entre elles perquè hi pot haver conflictes, però és tot el contrari. Parlo del que conec i el meu equip és una família. Sí que m’he trobat problemes d’ego en vestidors masculins, però aquí no.

El futbol és un esport masclista?

Històricament, sí, tot i que això està canviant.

tracking