Manel Oliva
“L'Aigüeta és la meva vida. I me l'emporto amb mi”
El restaurant l’Aigüeta tanca portes després de 35 anys. Nascut a Granada, demà farà 65 anys, Oliva ha decidit jubilar-se i deixar el restaurant que només tancava tres cops l’any i un mes coincidint amb les riades del 1982.
Avui ja no treballa. Què farà ara?
Viure el dia a dia. A Andorra. Però no tinc cap projecte al cap. No sé buscar bolets, ni ballar, ni nedar, ni caçar, ni pescar. Sóc una mica el Floquet de Neu. El meu hàbitat estava entre les quatre parets de l’Aigüeta.
Diu que mai ha fet festa.
L’Aigüeta només tancava tres cops l’any. I al novembre del 1982, un any després d’obrir, vam parar un mes per arreglar els desperfectes d’aquell aiguat històric. Només ens va quedar dreta la barra.
I com s’aguanta tanta feina?
Aquí m’ho he passat molt bé jo! No he treballat mai
Viure el dia a dia. A Andorra. Però no tinc cap projecte al cap. No sé buscar bolets, ni ballar, ni nedar, ni caçar, ni pescar. Sóc una mica el Floquet de Neu. El meu hàbitat estava entre les quatre parets de l’Aigüeta.
Diu que mai ha fet festa.
L’Aigüeta només tancava tres cops l’any. I al novembre del 1982, un any després d’obrir, vam parar un mes per arreglar els desperfectes d’aquell aiguat històric. Només ens va quedar dreta la barra.
I com s’aguanta tanta feina?
Aquí m’ho he passat molt bé jo! No he treballat mai
