Estefania Troguet

“Pujar muntanyes i anar fent pics és addictiu”

Enamorada de la muntanya. 24 anys, d’Encamp. Entrenadora d’esquí a l’ECOA. La seva passió és escalar. A poc a poc. Sense presses. Aquesta setmana intentarà ascendir al Kilimanjaro, un 5.000.

Estefania TroguetE. T.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Què fa una noia tan jove escalant un Matterhorn o un Monte Rosa? Vol ser alpinista?

Pujar muntanyes i anar fent pics es fa addictiu. Comences i sempre dius, una mica més, una mica més. El dia de demà m’agradaria ser alpinista, per què no? Però em falta molt per aprendre.

Amb qui hi va?

Les coses més fàcils per aquí Andorra, que són més de muntanya que d’alpinisme, hi vaig sola. Agafo els trastos i cap amunt. Per a les altres tinc un company que comparteix l’afició. Però no és fàcil trobar algú, especialment noies.

El que sempre l’acompanya és la GoPro, hi ha un punt d’exhibicionisme?

No ho sé. Vaig començar a fer fotos a l’Instagram i vaig veure que tenien sortida. Suposo que el fet de ser una noia en aquest ambient agrada a la gent. Es veu també que he heretat la passió per la fotografia que té el meu pare. Sempre me n’emporto la GoPro. Faig quatre fotos i les comparteixo.

En algun vídeo se la veu en situacions arriscades, no és massa perillós?

(riu) Algunes crestes són una mica apurades, sí. Però suposo que el que ven és una mica el risc. Una mescla de tot, el fet de ser una noia, el risc, la muntanya, a vegades la neu...

Es veu fent 5.000, 6.000?

Per què no. Ara vull pujar al Kilimanjaro, un 5.000. A poc a poc.

Quan sent “Everest”, què pensa?

És un somni, molt ambiciós. Però abans em queda molt per aprendre i molt per treballar.

Fa poc va viure una experiència complicada al Matterhorn.

Sí. Vam haver de passar dos nits al refugi de seguretat amb el menjar que teníem a la motxilla, i quan vam sortir ens va agafar la boira. Vam trucar inclús a l’helicòpter perquè ens vingués a rescatar, però era impossible. Vam decidir baixar encara que les condicions no eren gens òptimes, però per sort aquí estic.

Vostè és entrenadora a l’ECOA. Per què no surten esquiadors de Copa del Món al país?

Crec que faltava una estructura d’esquí-estudi. Ara va creixent i veiem l’evolució. A poc a poc es van fent més coses i el dia de demà podrem tenir un bon nivell.

Per què va deixar de competir?

Pels estudis, però em vaig treure el nivell 1 i he convertit l’esquí en la meva feina, que és també la meva passió. No ho canviaria per res.

També li va la velocitat. Vostè va córrer a les G-Sèries?

M’agrada, però ho vaig haver de deixar perquè és un món molt car. Vaig córrer en gel i algun ral·li de regularitat. És una passió que tinc des de fa molt temps, però tot no es pot tenir, has de prendre decisions i la muntanya tira més.

tracking