“Quan tens un somni i lluites per això, res és impossible”

Parkour. Com explica la seva professió?

És una disciplina. Un mètode d’entrenament per saltar qualsevol tipus d’obstacle a l’entorn natural o urbà, fent ús només del cos. Després ja entren els factors estètics, artístics de cadascú i de les seves facultats i agilitats, el que determina el seu estil.

I el seu?

Tinc una capacitat física molt alta pel fet d’haver viscut a la muntanya. Tinc la sort d’haver viscut a 1.400 metres d’alçada i poder entrenar a Engolasters. Els salts d’altura vertical, on has d’amortir una caiguda de dos metres o més, és la meva especialitat.

Es pot viure d’això?

En realitat fa un any que visc d’això. Vaig estar vivint a Andorra des dels quatre anys fins que vaig venir a París, ara fa un any. Vaig conèixer un grup de nois amb els quals vam formar Hit the Road. Fem accions comercials, que ens donen a conèixer i que, per exemple, ens ha permès participar en un concurs de televisió: el Ninja Warrior. Fem vídeos per a empreses, venem les fotografies de les nostres gestes...

Gestes com ara?

El novembre passat vam escalar la Torre Eiffel. Era de nit i no hi havia ningú. El problema va ser que quan érem a dalt, fent fotos tranquil·lament, va aparèixer un vigilant de seguretat i ens va demanar els bitllets. Va acabar venint la policia i vam passar la nit al calabós. Una altra gesta va ser l’expedició a la ciutat fantasma de Txernòbil, que està prohibit. Volíem veure-ho amb els nostres propis ulls. Hi havia el risc de la radioactivitat, així que anàvem amb un comptador per mesurar-la. També molts animals salvatges... Però el parkour és això, intentar anar més enllà dels límits físics i mentals.

I com a gesta no ens podem oblidar del salt del Fènix, quan va saltar d’una banda a altra del carreró d’un hotel escaldenc.

Vaig estar preparant-me un any sencer. És un dels salts més grans i perillosos realitzats en el món del parkour. Va ser un entrenament intens pel qual vaig haver d’ajuntar tant qualitats físiques importants com mentals i tècniques per poder enfrontar-me a un salt com aquell. Per a mi va suposar l’exemple de quan tens un somni i lluites per això, res és impossible.

Què en pensa la seva família de la seva professió?

Al principi es preocupaven. Ara em donen suport en totes les meves aventures i com que saben que ho faig amb precaució i cap, em donen suport.

Què fareu a Encamp?

Volem donar a conèixer aquest art entre els joves del país que el comencen a practicar. Va a més i han d’estar ben encaminats. Serà una classe de què és el parkour i com el veiem nosaltres.