Bebelplatz, Berlín

La plaça de la crema de llibres

La plaça de la crema de llibresM.J.,G.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

És complicat que cap de les places de Berlín facin ombra a la bellesa de la Gendarmenmarkt –la plaça de les dues catedrals, l’alemanya i la francesa– però Bebelplatz, situada molt a prop de la primera, té un significat més poderós. És un d’aquells racons de la ciutat esquitxat de vestigis de la història més vergonyant de l’Europa del segle XX. Un episodi que continua present a la plaça amb un monument i una placa que recull una frase d’un llibre del poeta alemany Heinrich Heine que el 1817 va resultar més que premonitòria del que succeiria amb l’ar­ribada al poder d’Adolf Hitler: Allà on es cremen llibres, s’acabaran cremant també persones.

Perquè el 10 de maig del 1933 les joventuts hitlerianes es van reunir a la plaça per fer una pira amb els llibres dels autors que consideraven enemics dels preceptes del règim: el mateix Heinrich Heine, Sigmund Freud o Karl Marx estaven entre els indesitjables. Precisament Heine o Marx –i Albert Einstein o Schopenhauer– havien estudiat en un dels edificis assentats a la Bebelplatz, la Universitat Humboldt. El lloc de la foguera en cap cas havia estat triat per casualitat. A partir d’aquell dia la universitat més antiga de la ciutat –que llavors encara no portava aquest nom– passava a adaptar-se al model d’ensenyament nazi. En el procés, també es va fer purga de persones i es van expulsar, entre d’altres, professors i estudiants de fe jueva.

Avui, d’allò, dèiem, en queda una placa i un monument particular per la ubicació, al subsòl però visible a peu de plaça. A través de la placa de vidre que tapa l’obertura al terra el visitant pot observar un moble de prestatges buits, sense llibres, que són els que donen sentit a un moble d’aquest tipus, a qualsevol seu de coneixement i que són essencials per a qualsevol societat saludable.

Anys més tard, amb la fi de la segona Guerra Mundial i la partició de la ciutat, la Universitat Humboldt, al Berlín oriental, viuria la purga comunista. A l’est el patiment encara es va allargar. Per sort, d’aquell Berlín gris només en queden monuments i plaques, arquitectura i trossos de mur decorats. Ara la capital alemanya respira llibertat.

RECOMANEN

Sachsenhausen

A només una hora en tren Berlín es pot visitar aquest camp de concentració si és que es vol aprofundir en les empremtes més cruentes del nazisme.

tracking