“No és l'uniforme que mana, és la persona que el porta”

Ha estat condecorat per haver fet d’urbà durant 50 anys. Tota una vida.Quan vaig sentir el meu nom, que em cridaven per donar-me la placa, em vaig emocionar. Vaig plorar molt. És una cosa molt d’agrair, perquè per tot arreu on vaig la gent em saluda. Vaig sentir molta emoció per trobar-me tants companys, coneguts i no coneguts. Els desitjo un bon servei.

On va començar?Vaig començar al quart d’Andorra i després em van enviar a la Massana. Hi pujava al matí en autocar i dinava al restaurant del Pla de l’Estany. A la tarda tornava a baixar en autocar. Més tard em van enviar a Escaldes perquè allà hi faltava gent.

Va ser el primer urbà del país. Per què se’n va fer?Era de pagès, després vaig fer d’ajudant de cuina i després em van posar al quart d’Andorra a ajudar a arreplegar la brossa. Llavors em van dir que entrés de guàrdia urbà perquè van veure que n’estava capacitat.

I qui li va ensenyar l’ofici?Em van enviar a Barcelona a l’escola de policia i als tres mesos vaig venir a Andorra i ja em van vestir. Em van fer un uniforme per a mi.

Què li van ensenyar?Em van ensenyar els senyals. Abans no hi havia semàfors i ho havia de fer jo. Quan venia el prefecte de Perpinyà la primera persona a la qual venia a veure era a mi.

Com van ser els primers anys?L’avinguda Meritxell no estava feta i tota la circulació passava per la Rotonda. Quan van fer l’avinguda fins a dalt aleshores jo estava allà guiant els cotxes. Si hi havia glaç havia d’empènyer el primer cotxe.

Què era el que més li agradava de la feina?La feina m’entusiasmava. M’agradava perquè tota la gent em respectava com jo a ells. M’agradava tot de la meva feina.

La gent confia en els urbans?No és l’uniforme el que mana, és la persona que el porta. I l’ha de portar amb respecte i educació. Si la gent veu que tens educació ja està.

No va perdre mai els estreps, vostè?No, mai. Mai he perdut el respecte i l’educació. Sempre he tingut el mateix respecte per tothom.

I no es trobava conductors que no se sabien comportar?Em van ensenyar molt bé i jo ja sabia comportar-me. Sempre feia el mateix: saludar i parlar a tot­hom igual, amb educació.

I si algú no es portava bé?Li deia: “Feu el favor de contestar bé perquè jo no he faltat mai el respecte a ningú.”

Els urbans d’ara ho fan bé?N’hi ha que sí, n’hi ha que no. L’obligació dels urbans és saber manar amb diplomàcia i tractar amb respecte i educació a tothom. Jo sempre els dic “Si tracteu amb respecte i educació la gent sempre us respectarà”.