Els sants patrons

Un a un. Sant Sadurní, santa Eulàlia, sant Corneli, sant Asiscle, sant Esteve, sant Julià i sant Pere. Aquest és el nom que figura al peu de cadascuna de les talles, de fusta, que l’artista Sergi Mas va crear per a la inauguració del santuari. El 1976. Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andor­ra la Vella, Sant Julià i Escaldes. L’ordre institucional. Serni, Eulàlia, Corneli, Iscle, Esteve, Julià i Pere. Els noms amb els quals avui coneixem els patrons de les par­ròquies. Els principals, almenys.    Els set sants apareixen tallats amb elements propis de la seva iconografia més clàssica. No pas tots. I no sempre els més rellevants. La gran majoria van ser màrtirs. D’aquí que molts d’ells llueixin la palma del martiri. Sadurní (Serni) de Tolosa va ser un bisbe, i així el vesteix la imatge, mort arrossegat per un brau. Eulàlia, una jove devota a la qual els romans feren les mil i una. Com crucificar-la en la creu en forma d’aspa que porta. Corneli llueix la vestimenta papal del seu càr­rec, al segle III. Iscle, que moriria decapitat, ofereix una imatge de cristià fervent i jove. Esteve esdevingué el primer màrtir catòlic. Morí apedregat. I va ser diaca. Julià està representat amb la vestimenta papal i Pere, que també va ser màrtir (no cal confondre amb el primer cap de l’Església ni amb l’home de les claus), a banda de la palma llu l’hàbit dominicà. Els sants patrons del Principat.
El detall
A la capçalera de la nau central del santuari hi ha uns arbres liofilitzats previstos en el projecte inicial. Les talles hi van ser fins al 1994.
On ho trobaràs?
A Canillo. El santuari de Meritxell és un dels monuments més visitats i ben senyalitzats. Agafant la car­retera secundària que s’inicia a la rotonda de Meritxell a la CG-2 no té pèrdua.