x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA

Mossèn Cinto andorrà

Actualitzada 11/09/2011 a les 07:28
Si se l’imaginen amb la famosa barretina no hi sabran trobar mossèn Cinto. De cap de les maneres. Però si la saviesa pròpia, o l’adquirida, o la curiositat els empeny a rellegir els textos que Jacint Verdaguer va teixir mentre solcava pels paratges del Principat en l’única visita que hi va fer –entre el 25 d’agost i el 8 de setembre del 1883– és possible que l’endevinin més. En les seves cèlebres llibretes de viatge, el poeta de Folgueroles hi consigna, entre altres coses, l’abillament amb el qual va entrar a les Valls pel port de Creussans. El vestuari (i complements) que, poc o molt, el van acompanyar en la seva aventura andorrana. I?Sergi Mas esculpeix el pare de Canigó amb la forma d’aquella indumentària. D’aquesta vestimenta. Hàbit de capellà (amb capa inclosa), maleta de feltre, paraigües i barret de teula. Aquest era el mossèn Cinto que va ser a Llorts, a la Cortinada, a Ordino. Que es va enfilar al Casamanya o va divisar l’estany de Creussans penjat en una mena de precipici. L’home que féu estada a la cabana vella de Castellar en les mateixes condicions que un pastor. I que, va escriure, es va sentir millor que en un palau reial. El convidat d’honor de casa Rossell. Del religiós, del poeta, n’hi ha diversos records i elements que l’homenatgen arreu del país. Sergi Mas va plantar el seu Verdaguer al Parc de la Mola en el que havia de ser un passeig per als poetes. Va ser el novembre del 2002. Àgora Cultural commemorava el centenari de la mort del literat català en un any que prengué el seu nom. L’Any Verdaguer. I el mossèn Cinto de Mas, d’Àgora Cultural, està enfilat en una mena de pedestal i no fa gaire més d’un metre d’altura. Esculpit en pedra arenosa de Solsona, un material que dóna un resultat prou noble però que encara és més sensible quan s’hi treballa, la imatge és figurativa. Fins al punt que el maneig de les eines i el material ho possibilita, és clar. Però deixant de banda abstraccions que, a molt estirar, hom pot voler veure en les formes geomètriques que adopta la figura. Posat seriós. Mirant endavant. Ferm. Amb l’hàbit sacerdotal i el paraigua que feia servir, quan calia, de bastó. I la maleta de feltre i el barret de teula. El Verdaguer que va passar pel Principat tot cercant motius d’inspiració per a les seves cròniques de viatges. Mossèn Cinto en la versió més andorrana de totes.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts