x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV

Príncep sobirà i de la llengua

Justí Guitart Vilardebò va ser bisbe d'Urgell i Copríncep del 1920 al 1940
Actualitzada 16/05/2011 a les 10:10
Mans grosses. Així les va retratar l’escultor català Manuel Cusachs. La mà estesa, venia a dir. Actitud reverencial, va assegurar l’artista. Així veia monsenyor Justí Guitart i Vilardebó. Així el va esculpir al bust que honora el bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra en una etapa convulsa. Convulsíssima. Del 1920 al 1940. Els anys del conflicte bèl·lic a l’Estat espanyol. I d’un període previ ple d’alts i baixos. De molta moguda. I de moltes ingerències. Guitart va haver de defensar amb les urpes la sobirania del Principat, atacada des del directori militar de Primo de Rivera i els seus seguidors. Va haver, també, de combatre amb fermesa els atacs al català. Els de la dictadura del 1923 al 1930 i els que ja es veia que promourien els nacionals. Els militars franquistes que van dinamitar les esperances republicanes. Una república de la qual, Guitart, també es va haver de defensar. És clar. Aquells foren anys de re­bel·lió contra l’Església. Una etapa dura en uns moments difícils. Complexes. Però el bisbe i Copríncep va conduir les institucions que comandava sense dubtes. Sense dilacions. Impulsant les iniciatives que va considerar escaients a cada moment. Amb el caràcter fort i la virilitat que, suposadament, mostren les mans del bust promogut per la Fundació Sant Romà. O almenys aquest era l’objectiu del seu creador, que va voler reproduir també amb molta fidelitat la creu i l’anell del bisbe. De l’home d’Església que mai no va deixar de ser un Guitart ordenat prevere, l’any primer del segle passat, ja essent doctor en teologia, per un dels bisbes catalans més insignes pel seu component nacionalista (conservador i catòlic): Josep Torras i Bages. El bust del bisbe Guitart reposa sobre un monòlit de granit, que l’escultor Cusachs va voler -ho va dir el dia de la inauguració de l’obra- que fos treballat com si es tractés de roca viva. Roca ferma. Una base sòlida amb què es pretén subratllar la força de la personalitat d’un prelat que va saber combinar prudència i responsabilitat. Nascut el 1875 a Barcelona, Justí Guitart va prendre possessió del bisbat d’Urgell el primer de juny del 1920, mesos després d’haver estat, primer, preconitzat, i, més tard (23 de maig d’aquell any) ordenat a la catedral de Barcelona. A la diòcesi urgellenca va fer una feinada. Pastoral, espiritual, però també, a nivell de desenvolupament infraestructural (va ser qui va activar l’obra del tren cremallera de Núria). I?quant al Coprincipat i la sobirania d’Andorra no es va quedar curt. La llengua catalana i la independència del país foren dues de les obsessions que Guitart va tenir en aquest sentit. Quan va esclatar la guer­ra civil espanyola, Andor­ra fou el seu primer refugi. Després s’exiliaria a Sant Remo abans d’establir-se a Saragossa, la primavera del 1938, des d’on festejant amb les dificultats i el risc que suposava el moment va vetllar per la sobirania del Principat.
El detallEl 8 de setembre del 1921, Justí Guitart va coronar canònicament la sagrada imatge de la Mare de Déu de Meritxell. També va inaugurar la carretera fins a Andorra la Vella.
On ho trobaràs?A Andorra la VellaEl bust de Justí Guitart, inaugurat el 9 de setembre del 2009, està situat a la Rambla Molines, just davant la casa rectoral d’Andorra la Vella. A tocar la plaça del Poble.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2022 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts