L'opositora Jeanine Áñez assumeix la presidència interina de Bolívia

La senadora opositora Jeanine Áñez és des de la matinada d’ahir la presidenta interina de Bolívia, l’endemà passat de la renúncia d’Evo Morales, que denuncia des de l’exili a Mèxic una “autoproclamació” colpista. Jeanine Áñez arriba al poder de manera provisional en un país convuls, amb els militars als carrers, vuit morts i prop de cinc-cents ferits des de les fallides eleccions del 20 d’octubre, en una de les pitjors crisis de la història recent de Bolívia.

Áñez va arribar a la Paz des de la regió amazònica de Beni com l’única sortida al buit de poder deixat per la renúncia de Morales diumenge, que va sumir el país en el caos fins al punt que va haver de sortir l’exèrcit al carrer per ajudar una policia desbordada. Ni tan sols estava clar que el Parlament bolivià pogués reunir-se, tenint en compte la majoria de dos terços del Moviment al Socialisme (MAS) d’Evo Morales.

Però aquesta advocada de 52 anys va activar el mecanisme successori que va deixar trencat l’oficialisme, ja que amb Morales havien renunciat tots els que constitucionalment podien succeir-lo. De ser segona vicepresidenta del Senat, Áñez va passar a presidir la cambra i així accedir a la via successòria.

La Constitució que Evo Morales va promulgar el 2009 estableix que el president del Senat és el segon en la línia de successió, després del vicepresident del país. La parlamentària, que és a la política des del 2010, pertany a Unió Demòcrata, un partit amb només nou dels 36 senadors, però en pocs minuts es va presentar a l’Assemblea, que aglutina Senat i Congrés, i sense tot just capacitat de reacció es va fer de manera interina amb la prefectura de l’Estat. La majoria oficialista del MAS estava absent, però quan torni al Parlament tindrà al davant una presidenta en minoria.

Bolívia tornava a tenir una presidenta per primera vegada en gairebé quaranta anys, avalada ràpidament pel Tribunal Constitucional davant les veus de l’oficialisme denunciant una autoproclamació il·legítima, la primera de les quals la del mateix Morales des del seu exili a Mèxic. El Constitucional va emetre un comunicat explicant que encara que Áñez no tingui quòrum al Parlament està avalada per una interpretació del text constitucional per a casos de buit de poder.

La nova cap provisional de l’Estat sortia al balcó del Palacio Quemado per a la seva foto per a la història, com en tres ocasions anteriors ho havia fet Morales des de la seva primera victòria el 2006. En el seu primer discurs a la nació, Áñez va assegurar que al país “no hi ha cop d’Estat”, en contra del que denuncia Morales davant la comunitat internacional. “Vull deixar clar que no hi ha un cop d’Estat a Bolívia, hi ha una reposició de la legalitat constitucional”, va manifestar.

Morales denuncia un “assalt”

A Twitter, qui va ser president amb més temps al poder a la història de Bolívia clamava que el país “pateix un assalt”. Morales va haver de deixar el poder després de 14 anys de presidència entre denúncies que no respectava la seva pròpia Constitució. El text limita a dos els mandats consecutius, però anava pel quart. Finalment, es van demostrar irregularitats en les recents eleccions de les quals va sortir gua­-nyador. Això va desembocar en la renúncia entre grans protestes. L’“autoproclamació”, denuncia, atempta contra articles que exigeixen “l’aprovació o rebuig d’una renúncia presidencial”.