L'euroescepticisme aconsegueix fer-se un forat al nucli dur de la UE

El tsunami euroescèptic s’ha quedat en maror a l’Eurocambra i les seves forces no sumen per bloquejar votacions la pròxima legislatura, malgrat que aquesta opció ha triomfat en dos estats fundadors de la UE, Itàlia i França, i ha arrasat en països clau de l’Est, com Hongria o Polònia.

Els ultradretans de la Lliga, que lidera el ministre de l’Interior i vicepresident del govern italià, Matteo Salvini, i l’Agrupació Nacional de Marine Le Pen són els principals responsables de l’ascens meteòric del grup de l’Europa de les Nacions i la Llibertat (ENF), que passa de 36 a 57 escons. Aquests dos països, part del nucli dur de la UE, han vist com partits oposats a la integració europea i amb respostes populistes davant fenòmens com la immigració han avançat en nombre d’escons: la Lliga aconsegueix 22 eurodiputats més que el 2014 i l’Agrupació Nacional, 7 més.

També al Regne Unit l’acabat de crear Partit del Brexit de l’euròfob Nigel Farage va aconseguir un triomf incontestable i tindrà 29 escons, enfront de les patacades de conservadors i laboristes, que perden 15 i 8 eurodiputats, respectivament.

A l’Est, el partit Fidesz del primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, que defensa obertament postures populistes i d’ultradreta que li han valgut la seva suspensió dins del Partit Popular Europeu, encara que no l’expulsió d’aquesta família política, va aconseguir 13 dels 21 escons que li cor­responen al seu país. Orbán encara no ha dit si seguirà en aquest grup o si s’incorporaria a la nova aliança ultranacionalista que pretén crear Salvini amb Le Pen i altres partits d’extrema dreta. De fer-ho, es convertiria en una formació important dins del grup i restaria pes a un PPE que ja ha perdut 34 escons en aquests comicis.

A Polònia, el partit de govern, el nacionalista-conservador Llei i Justícia (PiS), va obtenir el 45,6% dels vots i tindrà 27 escons a l’Eurocambra. A Grècia, el neonazi Alba Daurada va perdre la meitat dels seus suports en comparació amb les europees de 2014 i va acabar amb un 4,8% dels vots, però un nou partit de factura similar, anomenat Solució Grega i sorgit de la protesta contra l’acord amb Macedònia del Nord sobre el canvi del nom d’aquest país, va sumar aquest 4% perdut per Alba Daurada, que encara així tindrà 2 escons.

A Eslovàquia, el governant partit socialdemòcrata Smer va patir una dura derrota en caure fins al 15,7% (3 escons, un menys), el seu pitjor resultat electoral en anys, i va ser tercer l’ultradretà LSNS, liderat per l’extremista Martin Kotleba, qui va aconseguir un 12%, deu punts percentuals més que el 2014, així que tindrà dos escons.

TRIOMFS SOCIALISTES

Per contra, frenen l’avanç ultra la reculada de l’extrema dreta a Àustria i Holanda, i també el triomf de forces pro europees en estats com Espanya, on el PSOE es va fer amb 20 dels 54 escons espanyols. També a Portugal és la força més votada el governant Partit Socialista –amb 7 eurodiputats–, en unes eleccions amb una abstenció històrica del 68%.

A Alemanya, encara que la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) va pujar gairebé quatre punts, fins a l’11%, la formació més votada va ser el bloc conservador de la cancellera Angela Merkel i més d’un de cada cinc votants van optar pels Verds, que van donar la sorpresa en duplicar el nombre d’escons.