La Fiscalia es querellarà contra Torra pel retard en treure els llaços

La Fiscalia va iniciar ahir el procediment per a una possible inhabilitació de Quim Torra pel retard en treure dels edificis públics els símbols independentistes, després d’incomplir els terminis establerts per la Junta Electoral Central (JEC) abans de retirar-los ahir al matí.
Però el pols polític no s’atura: el president de la Generalitat va penjar una pancarta per la llibertat d’expressió a la façana del Palau de la Generalitat, a la qual pot llegir-se “Llibertat d’opinió i expressió. Article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans”. Aquesta pancarta va aparèixer a les 15.05 hores, és a dir, just després que acabés el termini que dijous va donar la Junta Electoral per treure dels edificis públics qualsevol simbologia considerada “partidista” i, per tant, contrària a la legislació en període electoral.
El nou cartell és el tercer, ja que originalment se n’exhibia un amb el lema “Llibertat presos polítics i exiliats”, al costat d’un llaç groc, i que havia d’haver estat retirat el dimarts després de diversos requeriments. Dijous, Torra el va substituir per un altre amb el mateix lema i un llaç blanc travessat per una franja vermella.
A partir d’ara s’obre un nou escenari si a la Junta Electoral hi arriben noves reclamacions contra l’última pancarta de Torra. Haurà de reunir-se i dirimir si vulnera el principi de neutralitat que la legislació demana preservar durant els períodes previs als comicis. El rètol, en defensar la llibertat d’expressió sense simbologia ni més missatges o consignes, podria ser legal. La Junta haurà d’analitzar-ho arribat el cas, i un cop que durant el matí d’ahir van anar desapareixent dels edificis públics els símbols col·locats dijous, que havien substituït els llaços grocs originals.
En les conselleries que dirigeixen representants d’ERC aquests elements es van treure sense intervenció dels Mossos d’Esquadra, en tant que a la Generalitat, els funcionaris van procedir a la retirada de la pancarta de la façana quan es va personar la policia catalana a mig matí. Acabat el termini de retirada a les 15 hores, la Delegació del Govern a Catalunya enviava l’informe preceptiu a la JEC i ja recollia l'última maniobra de Torra, la de la pancarta per la llibertat d'expressió.
No va ser l’únic moviment del president durant la jornada, perquè va anunciar un recurs davant el Suprem contra les decisions de la JEC i una querella al mateix òrgan per presumpta prevaricació. Paral·lelament, la Fiscalia va començar el procés contra ell, ja que la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, va ordenar a la Fiscalia de Catalunya que es querelli pels incompliments dels acords de la Junta Electoral Central. Accepta d’aquesta manera la remissió del cas feta per la JEC davant les “responsabilitats penals” en les quals ha pogut incórrer el president català. En l’acord de dijous, la Junta acusava Torra d’“incompliment conscient i reiterat”.

FINS A DOS ANYS D’INHABILITACIÓ
La seva actitud, per tant, podria ser causa d’un delicte de desobediència, i al seu torn, d’inhabilitació per a càrrec públic. L’article 410 del Codi Penal preveu en aquests supòsits “inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de sis mesos a dos anys”. Serà la Fiscalia de Catalunya la que estudiï el cas perquè Torra és aforat i els possibles delictes els hauria comès dins del territori català.