La secretària judicial del 20-S va demanar un helicòpter per sortir

La secretària judicial atrapada el 20-S a la conselleria d’Economia va confessar ahir al Suprem que va passar tal “por” que va arribar a demanar un helicòpter perquè “era impossible sortir” davant el “tumult de gent”, la qual cosa la va obligar a abandonar l’edifici camuflada amb mossos de paisà per un teatre adjacent, després de més de 17 hores d’escorcoll. Un fet que no havia explicat en cap de les diligències prèvies fetes.

Montserrat del Toro va relatar com va viure aquella jornada que va arrencar quan va entrar a les vuit del matí a la conselleria per practicar un registre per ordre del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, i que va concloure passada la mitjanit sortint d’amagat pel Teatre Coliseum. Un testimoni clau per a totes les parts, especialment per a la fiscalia, amb la finalitat d’apuntalar la rebel·lió contra l’expresident de l’ANC Jordi Sánchez i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart.

Del Toro va explicar que la “preocupació i l’estrès” al llarg del dia va mutar en “ansietat i por” quan en finalitzar l’escorcoll a les 21.30 hores es va adonar “del que hi havia allà a fora”: “un mar de gent” pel qual “era impossible passar”. Va ser tal la situació que la secretària, la imatge de la qual no es va difondre en el judici, va arribar a sol·licitar sense èxit un helicòpter per abandonar l’edifici davant el “tumult” de milers de persones a l’exterior. “Quan vaig fer un comentari de ‘bé, si no podem sortir pel carrer, que vingui l’helicòpter’, els agents es van creure que estava de broma, però ho deia molt seriosament”, va dir. La petició es va desestimar en estar el terrat ple d’antenes.

Descartada l’opció de sortir per l’aire, la secretària va relatar com es va negar a acceptar cap de les tres ofertes que li va traslladar el tinent després de conversar en un despatx amb els Jordis, perquè la percepció des de dins és que el que hi havia a fora “no tenia cap ànim festiu”. Les va considerar “inadmissibles” per no garantir “cap mena de seguretat” per a ella ni per als documents intervinguts, perquè, com va dir, “després del que hi havia esperant-me, no era una opció segura”, i més quan les tres ofertes només s’aplicaven a ella, ja que la resta de la comitiva judicial tenia instruccions de romandre a l’edifici.

Els tres escenaris implicaven sortir per la porta principal: el primer plantejava sortir custodiada per dos mossos per travessar la multitud i a partir d’aquí buscar una boca de metro “per tornar com pogués”; en el segon havia de creuar aquest “devessall de gent” per un passadís habilitat per civils, sense saber fins on podia arribar ni si ho faria amb custòdia, i el tercer proposava un passadís d’antidisturbis, però que només ella podia transitar.

Rebutjades les tres ofertes, va explicar que el tinent li va confessar que “no hi havia més opcions i que no esperaven més ajuda”, per la qual cosa va recórrer al magistrat del 13, que estava de guàrdia aquell dia. El que va fer el ja desaparegut jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer va ser donar un ultimàtum al major dels mossos, Josep Lluís Trapero, per posar els mitjans al seu abast per treure la secretària en mitja hora.

Sortida pel teatre coliseum

El pla de Trapero implicava anar per terrats i patis interiors de la conselleria per arribar fins al Teatre Coliseum i sortir camuflada entre el públic, ja que aquella nit hi havia funció. I així va ser com a les 23.30 hores dos mossos de paisà li van detallar aquest pla de sortida. El primer que va fer va ser saltar un “muret” d’un metre del terrat d’Economia, amb la col·laboració dels mossos, que també la van ajudar perquè es despengés cap al terrat del Coliseum. Una vegada dins es va dirigir a la zona de camerinos, on va haver de romandre més de mitja hora esperant, perquè “el responsable del teatre s’havia penedit i ja no volia permetre’m la sortida per aquesta via”, si bé el van convèncer i va poder sortir a la Gran Via.

Abans, la secretària va arribar a parlar d’un “tumult” i d’una “remor típica d’un tumult”. Va afirmar que va sentir la veu de Carme Forcadell a través d’un megàfon, però l’expresidenta del Parlament no va intervenir aquell dia. A preguntes de l’advocada de Forcadell, la funcionària va acabar admetent que en cap moment va veure l’expresidenta del Parlament.