Donald Trump copeja l'afeblida economia turca amb nous aranzels

El govern del president nord-americà, Donald Trump, va copejar ahir l’afeblida economia de Turquia en anunciar una pujada d’aranzels a l’acer i alumini d’aquest país fins al 50% i el 20%, respectivament, després que la lira turca es depreciés fortament les últimes hores.

“Acabo d’autoritzar que es doblin els aranzels sobre l’acer i l’alumini de Turquia, ja que la seva moneda, la lira turca, es deprecia ràpidament cap avall contra el nostre fort dòlar”, va escriure Trump a Twitter. Els aranzels “a l’alumini ara seran del 20% i a l’acer del 50%. Les nostres relacions amb Turquia no són bones en aquest moment!”, va afegir.

La Casa Blanca va emetre un comunicat poc després en el qual va detallar que Trump havia donat llum verd “a la preparació de documents per incrementar aranzels a les importacions d’acer i alumini procedents de Turquia”. L’oficina presidencial va precisar que aquest tipus de gravàmens seran imposats “per amenaçar la seguretat nacional del país, la independència en negociacions de comerç o qualsevol altra qüestió” definida en una disposició legal coneguda com a secció 232, que permet a Trump imposar aranzels unilateralment.

Arran de l’anunci dels EUA, la lira turca va arribar a depreciar-se un 20%, després d’haver superat al llarg de la jornada la barrera de les sis unitats per dòlar, enmig del nerviosisme dels mercats per les sancions i la interferència del govern turc en la política monetària. La lira ja va caure dijous un 5% enfront del dòlar i l’euro, i en una setmana acumula una devaluació de prop del 20%, fins a tocar el seu mínim històric enfront de les divises de referència.

Els experts atribueixen la depreciació de la moneda turca a la fragilitat de l’economia del país euroasiàtic, basada sobretot en el consum intern, amb un alt dèficit comercial i necessitada d’inversions estrangeres. Abans que Trump fes pública la seva intenció, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, havia demanat a la ciutadania que canviï “els dòlars i l’or que tinguin sota el matalàs” per lires turques amb l’objectiu de frenar la caiguda de la seva moneda. Aquesta petició no va tenir l’efecte desitjat, ja que durant l’hora que va durar el seu discurs la lira es va tornar a depreciar de forma aguda, passant de 5,92 a 6,24 unitats per dòlar, encara que després es va recuperar lleugerament.

Relacions complexes

Les relacions entre Washington i Ankara no passen pel seu millor moment, després que el govern dels Estats Units anunciés fa una setmana sancions econòmiques contra els ministres turcs de Justícia, Abdülhamit Gül, i d’Interior, Suleyman Soylu, pel seu paper en l’arrest a Turquia del pastor protestant nord-americà Andrew Brunson. La fiscalia turca demana fins a 20 anys de presó per al religiós en veure-hi llaços amb el PKK, la guerrilla secessionista kurda, i que està vinculat també amb la xarxa del predicador islamista Fethullah Gülen, exiliat als EUA i al qual Ankara atribueix el fallit cop d’Estat del 2016.

Trump va qualificar de “vergonya” que Turquia no hagi alliberat ja Brunson, que “fa massa temps que és un ostatge”. Aquesta situació sembla ser el detonant de la tensió en una relació que ja estava marcada per les discrepàncies sobre el suport dels EUA a les milícies kurdes a Síria en la lluita contra Estat Islàmic, una qüestió que Erdogan ha criticat en reiterades ocasions.