L'oposició fracassa en les mocions però uneix crítiques contra Macron

Malgrat que ni tan sols es van posar d’acord en la votació de les dues mocions de censura, fracassades, contra el govern del president francès, Emmanuel Macron, els partits d’esquerra i dreta van convergir ahir a denunciar la “deriva autocràtica de l’Estat de dret” per l’anomenat cas Benalla.

La República en Marxa, el partit governamental fundat per Macron, va frenar les dues mocions d’ahir, les primeres que afronta l’executiu des que es va formar el juny de 2017, a causa de la gestió del cas d’Alexandre Benalla, l’excap de seguretat de Macron que va colpejar manifestants fent-se passar per policia durant les protestes de l’1 de maig.

A l’Assemblea Nacional, la principal força opositora, la centredretana Els Republicans, va recaptar 143 suports en la primera moció, mentre que a la segona, els tres grups de l’esquerra van sumar 74, en tots dos casos molt lluny dels 289 suports necessaris per desbancar el govern francès. Tant Els Republicans, propulsors de la primera moció, com els socialistes, impulsors de la segona, no es van votar mútuament.

Al debat previ a les dues mocions sí que van coincidir els grups d’esquerra i de dreta a reprovar un executiu “monàrquic”, “autocràtic” i “autoritari”, i van demanar a la majoria parlamentària no subscriure mitjançant el silenci l’actuació del Palau de l’Elisi en l’escàndol de Benalla, el de major importància que ha afrontat Macron. “Més enllà d’aquest menyspreu palès cap a la representació nacional, les greus disfuncions de les nostres institucions subratllen l’amenaça que suposa la deriva autocràtica de l’Estat de dret”, va denunciar el diputat comunista André Chassaigne, que va intervenir en nom de la moció presentada per l’esquerra.

De la seva banda, el president del grup parlamentari d’Els Republicans, Christian Jacob, qui va presentar l’altra moció contra el govern, va insistir a fer del cas una qüestió d’Estat. “No és l’assumpte d’un partit, tampoc un d’esquerra o de dreta. És una qüestió de transparència, d’honor, d’integritat i d’ètica”, va dir.

Mentre que els socialistes ja havien anunciat que no farien costat a la iniciativa presentada per la dreta, sí que ho van fer els diputats de la França Insubmisa, el partit d’extrema esquerra liderat per Jean-Luc Mélénchon, que no van dubtar a aplaudir la intervenció de Jacob.

Aquest últim també va aplaudir Mélénchon quan va intervenir per denunciar la postura “monàrquica” de l’executiu, l’únic punt que ha aconseguit aglutinar la fracturada oposició contra Macron durant l’any que fa que és al poder, i que ahir va servir de reflex del descontentament dels parlamentaris. “El parlament està sempre per sobre de la monarquia presidencial. Treballa a plena llum, davant el poble que observa, mira i decideix, va aprofundir Mélénchon.

“Interessos polítics”

El primer ministre francès, Édouard Philippe, va acusar l’oposició d’“instrumentalitzar” el cas per alentir el debat sobre les transformacions de l’executiu que, va avisar, continuaran amb la mateixa rapidesa que fins ara a partir del setembre vinent. “Els actes del Primer de Maig no diuen res sobre la presidència de la República. Les temptatives de qüestionar el president solament responen a interessos polítics”, va proclamar Philippe durant la seva intervenció.