Anna Gabriel no anirà al Suprem i medita si sol·licitar asil a Suïssa

Un dia abans d’haver de comparèixer davant el Tribunal Suprem a Madrid, la dirigent de la CUP Anna Gabriel va confirmar ahir que no acudirà a declarar com investigada per rebel·lió i que romandrà a Suïssa, on estudia si demanarà “asil polític” si Espa-nya sol·licita la seva extradició. Després que en la nit del dissabte es revelés que l’exdiputada independentista es trobava en territori helvètic, ahir es va aclarir la incògnita de si finalment acudirà a la seva cita davant els tribunals.

Seguint els passos de l’expresident Carles Puigdemont, qui es va refugiar a Bèlgica per “internacionalitzar” el procés independentista, Gabriel fuig també ara de la justícia espanyola, en considerar que en la causa oberta pel procés “no hi ha dret a un judici just”. Aquest és l’argument que l’exdiputada esgrimeix en l’escrit que ha presentat al Suprem, on anuncia que romandrà a Suïssa.

La dirigent cupaire, en una entrevista a la radiotelevisió pública francòfona RTS, va explicar que està disposada a demanar asil polític a Suïssa si Espanya reclama la seva extradició. “De moment no he demanat asil polític. Si em quedo aquí, intentaré reprendre la via acadèmica. Jo era professora de Dret a la Universitat de Barcelona. Intentaré treballar, intentaré instal·lar-me aquí”, va assenyalar Gabriel. “I si no puc, perquè hi ha una sol·licitud d’extradició, sol·licitaré l’asil polític”, va afegir, advertint que, en cas que es pogués sol·licitar la seva extradició, seria “il·legal”, en considerar que és una “persecució política” i Suïssa “no accepta l’extradició de perseguits polítics”.

La decisió de l’exdiputada de la CUP situa ara al jutge Llarena en la tessitura de decidir si ordena la seva detenció i quan fer-ho. La Fiscalia estudiarà si sol·licita al jutge l’ordre de detenció, però, en tractar-se d’una extradició, el jutge podria activar-la amb independència que ho sol·licitin les acusacions.

En un altre ordre de coses, l’expresident Artur Mas va declarar durant més de dues hores davant Llarena. El jutge el va deixar en llibertat sense fiança tret de l’obligació d’estar localitzable telefònicament. Durant la compareixença, Mas va afirmar que la declaració d’independència va tenir “un caràcter parlamentari i simbòlic”.

EL TC TOMBA ELS 6.000 EUROS PER ESCOLARITZAR ELS FILLS EN CASTELLÀ

El Tribunal Constitucional ha donat la raó a la Generalitat de Catalunya i ha decidit anul·lar els articles de la LOMCE que preveuen una dotació de 6.000 euros per a les famílies que demanaven l’escolarització en castellà a Catalunya, una dotació econòmica que havia d’assumir la Generalitat. El Constitucional ha estimat parcialment, per unanimitat, el recurs del govern català contra la polèmica mesura de la llei Wert, en concret en allò previst per garantir l’ensenyament en castellà en centres privats, per envair competències. La sentència considera que el sistema dissenyat per la llei per garantir l’ensenyament en castellà amb fons públics no respecta el repartiment de competències entre Estat i la comunitat autònoma.