Macron, obert que la Constitució reconegui la singularitat de Còrsega

El president francès, Emmanuel Macron, va obrir ahir la porta al fet que la Constitució del país reculli la singularitat de Còrsega, una de les principals reivindicacions dels nacionalistes de l’illa, però va rebutjar-ne d’altres, com ara la cooficialitat de la llengua o l'estatus de resident.

En el segon dia de visita a Còrsega, la primera com a cap d’Estat, Macron va pronunciar un discurs a Bastia, segona ciutat de l’illa, envoltat de cinc banderes franceses i europees i sense cap símbol cors. Un escenari carregat de simbolisme des del qual va descartar la sortida de Còrsega de França i va proposar abandonar aquest debat per centrar-se en els problemes dels ciutadans, als quals va prometre desenvolupament econòmic per fer de l’illa la “punta de llança” de la política francesa al Mediterrani.

L’endemà d’haver descartat qualsevol mesura de gràcia amb els presos corsos, una altra de les peticions dels independentistes, Macron va mantenir-se ferm davant de les seves reivindicacions. L’única concessió que va fer va ser mostrar-se favorable al fet que Còrsega figuri en la Constitució, dins de la reforma que el govern està preparant i que ha de ser aprovada a la primavera. En la seva intervenció, el president va ressaltar que l’esment de Còrsega a la llei fonamental no ha de ser retòrica, sinó “útil”, per contribuir al desenvolupament de l’illa.

Així, va indicar que es garanteix el seu “fiançament” dins del país, però també que es “reconeix la seva identitat”, encara que va evitar explicar què implicaria aquest reconeixement. Contrari que es modifiqui l’estatut de Còrsega, que va entrar en vigor el gener passat i que ofereix major poder a les institucions locals, Macron va anunciar que el proper mes es negociarà amb les autoritats de l’illa la manera com es farà aquest esment a la Carta Magna. Macron va proposar que es busqui per a Còrsega un punt intermedi entre les regions ultraperifèriques, com Nova Caledònia, i les continentals.

Resta per veure si aquesta concessió acontenta les dues figures del nacionalisme, l’autonomista Gilles Simeoni, actual cap de l’executiu cors, i l’independentista Jean-Guy Talamoni, president de l’Assemblea. Tots dos es van reunir la nit de dimarts amb Macron i van fer saber a través del seu entorn que no estaven d’acord amb la posició del dirigent, que van considerar poc flexible i tancada a les peticions del poble expressades a les eleccions regionals del desembre passat.

Mostra del seu descontentament va ser que ahir van boicotejar un esmorzar amb Macron, encara que van acudir al seu discurs, que no van aplaudir, en el qual van veure com el president solament assumia, i de forma vaga, una de les seves reivindicacions.