Junqueras proposa una presidència “simbòlica” i una altra d'“efectiva”

El president d’ERC, Oriol Junqueras, actualment en presó preventiva a Estremera, va suggerir ahir un pla B per a Carles Puigdemont, combinant una presidència “simbòlica” amb una altra “efectiva”. Enmig de les especulacions sobre la possibilitat que Puigdemont acabi fent un pas enrere per facilitar la investidura d’un candidat alternatiu de JxCat, Diario16.com va publicar una entrevista amb Junqueras, qui va assegurar que espera que Ca­talu- nya no es vegi abocada a unes noves eleccions.

A la pregunta de si “és possible presidir la Generalitat des de l’exili”, en al·lusió a Puigdemont, Junqueras va argumentar: “la qüestió és si el Parlament pot investir un diputat electe. Aquí radica un principi democràtic elemental, la qual cosa no treu que les circumstàncies puguin obligar o impedir que aquesta presidència sigui efectiva. I que s’hagi de combinar una presidència legítima, encara que simbòlica, amb una executiva”.

Al seu entendre, un problema semblant es produiria si es plantegés que fos ell qui presidís el govern: “La presó té moltes limitacions. Vindria a ser el mateix, en el fons”, va afirmar. Junqueras ha expressat el seu respecte cap a la posició de Puigdemont des de Bèlgica, encara que va admetre que “hi pot haver diferents punts de vista”.

Per la seva banda, el president del Parlament, Roger Torrent, va subratllar a Rac1 que Puigdemont “és i continuarà sent” el seu candidat, tot i que només convocarà la sessió d’investidura si té garanties que serà “efectiva”. Més tard, en declaracions a laSexta, Torrent va introduir un matís: va instar les forces sobiranistes a buscar una sortida a l’actual bloqueig. “Demano als grups polítics i als partits que treballin en aquesta solució política que permeti garantir una investidura que efectivament comporti la presa de possessió, un govern i que aquest govern pugui governar”.

Mentrestant, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va donar per fet que Puigdemont i els exmembres del govern a la presó o a Brussel·les seran inhabilitats aquesta primavera per ostentar un càrrec públic, una vegada que el jutge del Suprem Pablo Llarena dicti ordre de processament per rebel·lió. Catalá va explicar que després que Llarena firmi en uns dos mesos l’ordre de processament i abans que hi hagi sentència ferma “per a la tardor o final d’any”, la llei d’Enjudiciament Criminal estableix que, en delictes com el de rebel·lió, els processats “es treuen de l’escena de la representació pública i d’exercir activitats polítiques”.

Llarena cita Rovira, Pascal i Mas

Precisament Llarena va citar ahir a declarar en qualitat d’investigades en el marc de la causa que segueix per rebel·lió les dirigents del PDeCAT i ERC, Marta Pascal i Marta Rovira, l’expresident Artur Mas, i les representants de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel, així com la presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras. La ronda de declaracions començarà el 14 de febrer.

En paral·lel, el coronel de la guàrdia civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador de mossos d’esquadra, policia nacional i guàrdia civil davant la celebració del referèndum de l’1-O, va declarar ahir al Suprem que el cos policial català va ser còmplice del govern en la celebració de la convocatòria. La missió dels mossos, va destacar, va ser “facilitar la votació”.