Llarena rebutja ordenar la detenció de Puigdemont a Dinamarca

L’ex-president català Carles Puigdemont va defensar ahir a Dinamarca les posicions de l’independentisme, en la primera sortida de Bèlgica des que va fugir d’Espanya a l’octubre i que no alterarà la seva situació, en rebutjar el Suprem espanyol reactivar l’ordre d’arrest europea. Puigdemont va aterrar al matí a Copenhaguen envoltat per la incertesa sobre el seu estat penal i una possible sol·licitud d’extradició des de Dinamarca, però els dubtes es van esvair en no accedir el Tribunal Suprem a la petició de la fiscalia espanyola.

En un aute, el jutge Pablo Llarena va argumentar que Puigdemont buscava ser detingut i que el retinguessin a l’estranger com a coartada legal per justificar la incompareixença a la sessió d’investidura a Catalunya, i tenir així el mateix estatus que els consellers empresonats, que poden delegar el vot.

La notícia va arribar poc abans de començar el col·loqui Catalunya i Europa, en una cruïlla per la democràcia?, organitzat per la facultat de ciències polítiques de la Universitat de Copenhaguen, que va provocar gran expectació mediàtica i va superar l’aforament previst de 250 persones, amb gent amuntegada als passadissos i asseguda al terra.

Puigdemont es va centrar en la xerrada acadèmica i no va voler referir-se a les novetats polítiques i judicials, encara que va estimar que hi haurà aviat un govern a Catalunya. L’expresident va agrair viure a l’Europa del segle XXI, on es “valoren” igual les llibertats de moviment i expressió, i va arremetre contra el govern espanyol.

En aquest sentit, després d’afirmar que “l’ombra de Franco és allargada a Espanya”, va titllar l’article 155 de la Constitució, que va suspendre l’autonomia catalana després de la declaració unilateral d’independència, d’“eufemisme de facto de l’estat d’excepció”. Madrid, va sostenir l’expresident, s’“oblida” que les forces independentistes van guanyar les eleccions del 21 de desembre, “convocades pel mateix Rajoy”, i que si el poble català no pot triar els seus governants, “llavors no hi ha democràcia”.

“És l’hora de negociar, d’acabar amb la repressió i de trobar una solució política per a Catalunya, no judicial. Espero que un dia prevalgui la voluntat del nostre poble”, va afirmar Puigdemont en un debat proposat per ell mateix a la universitat, segons va revelar l’organitzador, el professor Mikkel Vedby Rasmussen.

L’exmandatari també va viure moments incòmodes amb les preguntes de la professora Marlene Wind, experta en les relacions amb la UE i molt mediàtica al país. Wind va posar en dubte la seva definició de “democràcia” i la “legitimitat” del referèndum de l’1-O. “Vau votar a favor de la Constitució. No ha de ser respectada? No és això també democràcia?”, va dir Wind, a qui Puigdemont va contestar afirmativament, tot i que va apuntar que la Carta Magna no és inamovible i pot ser modificada si hi ha voluntat popular.

Torrent proposa Puigdemont

Mentrestant, el president del Parlament, Roger Torrent, va proposar formalment Puigdemont com a candidat a ser investit president de la Generalitat. En la seva compareixença, Torrent va subratllar que ha demanat per carta reunir-se amb Mariano Rajoy per analitzar la situació “anòmala” que viu Catalunya. El ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, va recordar que només es pot investir president un candidat “que estigui present” al Parlament.