El sobiranisme critica l'“espoli” de Sixena per part del “tripartit del 155”

Les forces independentistes van demanar ahir derrotar a les urnes el que van definir com “el tripartit del 155”, en al·lusió a Ciutadans, el PSC i el PPC, als quals van acusar de permetre un “espoli cultural” amb el trasllat de les obres de Sixena en plena aplicació de l’article 155 de la Constitució.

La jornada de campanya electoral es va veure condicionada pel polèmic trasllat de les obres del monestir de Sixena dipositades al Museu de Lleida, que van partir a primera hora de la tarda en un camió especial amb destinació a la població d’Osca, entre les protestes de mig miler de persones, que van ser dispersades pels mossos d’esquadra.

Des de Brussel·les, el president de la Generalitat destituït, Carles Puigdemont, va denunciar que “l’espoli de les obres de Sixena s’ha fet amb els vots i l’aquiescència del PSC, que ha baixat el cap davant els interessos de Madrid”. Puigdemont, número u de la candidatura de Junts per Catalunya en les eleccions del 21-D, va advertir que hi pot haver més casos com a aquest, perquè “els candidats del règim del 155 abaixaran el cap i obriran les portes de nit perquè s’enduguin els interessos dels catalans”.

El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, va considerar una “veritable vergonya” el trasllat dels béns de Sixena “aprofitant que el govern de Catalunya està intervingut” i va alertar que això és “el que passarà si les forces que donen suport al 155 acaben governant aquest país”. Per la seva banda, després d’avalar diumenge la via unilateral a la independència com a pla B si l’Estat rebutja dialogar després del 21-D, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va precisar que el partit “no renuncia al diàleg i a la negociació” amb el govern, “però tampoc a defensar els drets i els interessos dels catalans”.

A Rovira, així com a l’ex-president català Artur Mas, a Marta Pascal (PDeCAT) i a Anna Gabriel (CUP), apunta el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena com a integrants del comitè estratègic en el qual es va fonamentar el procés independentista. El magistrat va sol·licitar ahir noves diligències, i una vegada conegui els resultats, estudiarà la seva possible imputació en la causa oberta en l’alt tribunal.

Fonts de l’alt tribunal van informar que les noves diligències no es dirigeixen concretament contra cap persona, sinó que en principi es limiten simplement a demanar dades objectives a la guàrdia civil. La intenció del jutge és saber si va haver-hi un pla per a la independència entre els representants de CDC, ERC i les entitats ANC, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per a la Independència.

Agenda intervinguda

D’altra banda, una agenda intervinguda per la guàrdia civil en el registre que es va dur a terme el 20 de setembre al domicili de Josep Maria Jové, ex-secretari general del departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, revela el rol que van exercir Mas, Rovira, Gabriel o el jurista Carles Viver, entre altres, en el comitè estratègic del procés per aconseguir la independència.

L’agenda conté diverses anotacions datades entre el 12 de febrer de 2015 i l’11 de novembre de 2016, i on s’esmenta, antre altres qüestions, “el full de ruta i el procés cap a la independència per aconseguir la República catalana”, “el referèndum d’independència”, les “estructures d’Estat”, les “lleis de desconnexió” o l’“estratègia de desobediència”.