Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Catalunya

Puigdemont i cinc exconsellers viatgen a Bèlgica per demanar asil

La fiscalia es querella contra l’expresident, Carme Forcadell i 13 extitulars de conselleries per rebel·lió, sedició i malversació
Puigdemont i cinc exconsellers viatgen a Bèlgica per demanar asil

Puigdemont i cinc exconsellers viatgen a Bèlgica per demanar asil

Puigdemont i els cinc exconsellers que s'han desplaçat a Bèlgica: Borràs, Comín, Bassa, Forn i Serret.

EFE
Actualitzada 31/10/2017 a les 07:20
Carles Puigdemont i cinc exconsellers de la Generalitat s’han traslladat a Bèlgica amb l’opció de sol·licitar asil polític, mentre que el govern català –destituït divendres per l’executiu de Mariano Rajoy– ha decidit cedir a l’Estat el control de l’administració autonòmica sense oposar resistència.
En un enèsim gir imprevist en el guió del procés sobiranista, la primera jornada laborable després de la declaració d’independència de divendres al Parlament va venir marcada pel desplaçament a Brussel·les de Puigdemont i els fins ara consellers Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Toni Comín, Dolors Bassa i Meritxell Serret. Un trasllat del qual, segons diverses fonts sobiranistes, no tenien constància prèvia alts dirigents del PDeCAT i d’ERC.
El cantautor i diputat de JxSí Lluís Llach va donar per fet l’“exili” de Puigdemont com a “denúncia” contra Espanya davant la comunitat internacional, després que diumenge el secretari d’Estat belga de Migració i Asil, Theo Francken, del partit independentista flamenc N-VA, suggerís que pot sol·licitar asil, si bé el primer ministre, Charles Michel, el va desautoritzar. El comissari general belga per als refugiats i els apàtrides, Dirk van den Bulcke, va dir ahir que perquè el país concedeixi asil a un altre ciutadà europeu han d’existir “senyals seriosos de persecució” o que corre riscos al país d’origen.
L’advocat Paul Bekaert, que va representar la presumpta etarra Natividad Jáuregui –el lliurament de la qual a Espanya va ser rebutjat per la justícia belga–, va confirmar que ha estat nomenat “assessor legal” per Puigdemont.
El viatge –de Catalunya a Marsella amb cotxe i, des d’allà, en avió fins a Brussel·les– va transcendir el mateix dia en què la fiscalia va anunciar una querella contra Puigdemont i 13 exconsellers per rebel·lió, sedició i malversació, i va dirigir una segona querella pels mateixos delictes al Suprem contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc membres de la mesa.
Des que el Parlament va declarar la independència divendres passat, conscient de la seva feblesa davant la intervenció de l’autonomia en aplicació de l’article 155 de la Constitució, el govern català no ha fet un sol pas per fer efectiva la “república” catalana, no ha signat un sol decret per desplegar la llei de transitorietat jurídica i ha desactivat tota mobilització del sobiranisme al carrer per plantar cara a l’Estat.
Per contra, i malgrat l’expectació aixecada a primera hora per si els consellers cessats decidien resistir-se a abandonar els càrrecs i seguir treballant als seus despatxos, només Josep Rull i Oriol Junqueras van acudir una estona a les respectives conselleries. Rull va penjar a Twitter una fotografia seva al despatx del departament de Territori, però la imatge era merament simbòlica, perquè el govern cessat ja no va reprendre l’activitat institucional i tampoc celebrarà ja la seva reunió habitual de cada dimarts al Palau de la Generalitat.
També el Parlament va acatar la dissolució i Forcadell va donar per desconvocada la reunió de lamesa prevista per al matí, en considerar que la seva convocatòria havia quedat “sense efectes”.

El PDecCAT i ERC, al 21-D
D’altra banda, el PDeCAT i ERC van confirmar que concorreran a les eleccions del 21-D convocades per Mariano Rajoy, malgrat considerar-les “il·legítimes”, mentre la CUP va advertir que hi farà front, sense definir la seva posició. La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, va explicar després de la reunió de la cúpula del partit que “no tenim por a les urnes. Allí ens veurem”, tot justificat presentar-se als comicis per fer front a una aplicació “miserable” del 155.
De la mateixa manera, des d’ERC, si bé consideren les eleccions “il·legítimes” i “un parany”, van assegurar que desitgen “trobar la forma” de “participar-hi d’alguna forma” encara no decidida, segons el portaveu del partit, Sergi Sabrià, després de la reunió de l’executiva de la formació.
Etiquetes
  • #3 Jaume
    (31/10/17 10:06)

    A Buñuel, Berlanga i els germans Marx junts se'ls hauria acudit una història la meitat de surrealista.

    Respondre
  • #2 Adam
    (31/10/17 09:13)

    Quina ràbia que gasteu. No teniu memòria. Anys tenieu moltes difilcutats i gràcies als estrangers, catalans, espanyols i francesos, Andorra és lo que és avui.
    I pel diari, encara que suposadament existeix llibertat d´expressió no hi haurie d´haver llibertat d´intoxicació i no haurieu de permetre segons quins comentaris

    Respondre
  • #1 Nacionalitat Andorrana
    (31/10/17 08:42)

    Que maco. Lien al poble, s'enfronten la gent a la poli, i ells amagats a casa, al parlament i sopant a costa de tots. Fan una payasada fora de la llei. Una vegada fet el carnaval ara fugen com rates. 
    Liants, xulos, payasos, i el mes trist es que son uns cagats. Mes tontos son els que els segueixen. Ho sento pero penso aixi. 
    Seguiu amb la 'independencia'!!!!!
    De aqui a carabanchel!!!!

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477