Macron proposa reduir en un terç el nombre de diputats i senadors

El president francès, Emmanuel Macron, va establir ahir les bases de la profunda reforma institucional que proposa per al seu país, que inclou reduir en un terç el nombre de parlamentaris, introduir la proporcionalitat a les eleccions o aprovar un menor nombre de lleis. En un discurs d’una hora i mitja davant les dues cambres del parlament al Palau de Versalles, el cap d’Estat gal va desgranar els grans eixos de la seva política per als cinc anys de mandat, tot i que els anuncis més concrets van ser els referents al programa de regeneració democràtica.

La seva al·locució va estar marcada pel boicot dels diputats de la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, els comunistes i alguns centristes, que van desqualificar la “monarquia presidencial” que, al seu entendre, pretén encarnar Macron.

El president va iniciar la seva intervenció amb una crítica vetllada als seus predecessors, en referir-se al desig d’una “alternança profunda” expressada a les urnes pels votants, que acabi amb “els anys immòbils i els anys agitats”.

Les mesures estrella, com la reducció del nombre de diputats i senadors, ja estaven incloses dins del seu programa electoral, però va propugnar la seva aprovació en el termini d’un any, després de la qual seran sotmeses a la votació dels legisladors “o al poble francès en referèndum si és necessari”, va advertir. “Un parlament menys nombrós, però amb mitjans reforçats, és un parlament on el treball és més fluït i que funciona millor”, va assenyalar Macron referint-se a unes cambres en què actualment hi ha 577 diputats a l’Assemblea Nacional i 348 senadors.

Dins d’aquest procés regenerador, també va manifestar la seva voluntat d’introduir “una dosi de proporcionalitat” en l’elecció del parlament “perquè totes les sensibilitats estiguin justament representades”. Malgrat això, no va especificar si aquesta “dosi” serà alta o purament testimonial.

Pendents d’aquesta qüestió quedaran partits com el Front Nacional o la França Insubmisa, ja que el vigent sistema a dues voltes penalitza els partits situats als extrems de l’espectre i afavoreix les formacions de vocació majoritària.

Macron va advocar així mateix per acabar amb la “malaltia de la proliferació legislativa”, en la qual va reconèixer haver participat com a ministre d’Economia sota la presidència de François Hollande, entre el 2014 i el 2016. En lloc de tirar endavant un gran nombre de noves normes, va instar els legisladors a realitzar un major seguiment i control de les existents, per poder derogar aquelles que ja no són útils.

Reforma judicial

Dins d’aquestes mesures de renovació democràtica, Macron va mostrar el desig de suprimir la Cort de Justícia de la República, l’òrgan habilitat per jutjar els membres del govern per l’exercici de les seves funcions, perquè aquests rendeixin comptes davant tribunals ordinaris. També en clau judicial, va assegurar que reforçarà el paper del Consell Superior de la Magistratura, i que limitarà la intervenció de l’executiu en la designació dels magistrats de la fiscalia, encarregada a França de la instrucció.

També va reiterar la seva intenció d’aixecar l’estat d’emergència en vigor el novembre vinent, no sense abans incorporar algunes de les seves disposicions a la legislació antiterrorista, “sempre sota la vigilància d’un jutge”.