Montull ofereix al fiscal rebaixar la pena a la filla a canvi d'inculpar CDC

Jordi Montull, mà dreta de l’expresident del Palau de la Música Catalana, Fèlix Millet, va proposar ahir a última hora un pacte al fiscal per rebaixar la pena a la seva filla Gemma, que afronta 26 anys de presó, a canvi de confessar la seva implicació en l’espoli i donar informació sobre el suposat desviament de fons a CDC. Segons van revelar fonts properes a les negociacions, en marxa des de fa dies, la defensa de Jordi i Gemma Montull –exdirectora financera del Palau– ha ofert aquest acord a la Fiscalia que, a canvi de la confessió, podria acabar rebaixant la petició de pena en les conclusions definitives del judici, que s’inicia avui.

Jordi Montull, que igual que Millet ha negat sempre qualsevol relació de Convergència amb el presumpte pagament de comissions a través del Palau, cerca amb aquest pacte atenuar una eventual condemna a presó de la filla, que no és previsible que arribi a gaudir dels beneficis penitenciaris dels quals el seu pare i Millet podrien ser mereixedors per l’edat i el precari estat de salut. De tancar-se l’acord, el fiscal podria rebaixar fins als tres anys de presó la petició de condemna de Gemma Montull amb l’aplicació de circumstàncies atenuants.

L’objectiu de la defensa dels Montull seria implicar en aquest possible pacte la resta d’acusacions particulars i populars, per assegurar-se així que el tribunal no pugui imposar a l’exdirectora financera una pena superior a l’acordada. De fet, segons les fonts, representants de les cinc acusacions personades en la causa es van reunir la setmana passada per explorar les possibilitats de l’acord proposat pels Montull.

El pacte entre totes les acusacions, però, sembla difícil, tenint en compte que una d’elles és la del Palau de la Música, que demana 81 anys de presó per a Millet, Montull i la filla d’aquest, sense exigir a CDC cap responsabilitat pels 6,6 milions d’euros en comissions de la constructora Fer­rovial que el jutge creu que es va embutxacar a través de la institució. Una altra de les acusacions que podrien plantejar un escull és la del Consorci del Palau de la Música, entitat que vehicula els fons públics de què es nodreix l’entitat, i de la qual formen part la Generalitat, el ministeri de Cultura i l’ajuntament de Barcelona.

MAS RECORDA QUE EL 9-N "NO VA TENIR CAP EFECTE LEGAL VINCULANT"

L’ex-president català Artur Mas va explicar ahir durant la segona sessió del judici a Francesc Homs que el procés participatiu que es va fer durant el 9-N va ser radicalment diferent de la consulta inicialment prevista. Mas va assenyalar que l’única similitud entre tots dos és que “ni la consulta ni el procés participatiu tenien cap efecte legal vinculant”. Durant la declaració, Mas també va dir que sempre es va intentar el pacte amb Madrid i que entre l’advertiment del TC i el 9-N ningú no es va adreçar al govern per donar indicacions del que s’havia de fer. També va declarar el president del consell assessor per la transició nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, que va assegurar que la providència del TC era “genèrica i abstracta”.