Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Catalunya

Mas es declara únic impulsor del 9N però nega desobediència al TC

40.000 persones acompanyen l’expresident i les exconselleres Ortega i Rigau a les portes del jutjats
Una manifestació va acompanyar Mas, Rigau i Ortega fins a les portes del TSJC.

Mas es declara únic impulsor del 9N però nega desobediència al TC

Una manifestació va acompanyar Mas, Rigau i Ortega fins a les portes del TSJC.

Efe
Actualitzada 07/02/2017 a les 07:09
L’ex-president català Artur Mas es va declarar ahir únic responsable polític “de tot” el 9N, però va negar que desobeís al TC quan va mantenir la consulta independentista, al·legant que l’alt tribunal mai li va advertir de les conseqüències de desoir-lo.
Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau van declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en la primera jornada del judici per desobediència greu i prevaricació en mantenir la consulta independentista del 9 de novembre de 2014, malgrat haver estat suspesa cinc dies abans pel TC. Els encausats van entrar amb gairebé mitja hora de retard al TSJC, que els havia citat a les 9 del matí, mentre es donaven un bany de masses des del Palau de la Generalitat fins a les portes del Palau de Justícia, on els van fer suport 40.000 manifestants convocats per les entitats sobiranistes.
Mas es va negar a respondre a les preguntes de la Fiscalia i de l’acusació popular, exercida per dos sindicats policials i Manos Limpias. En resposta a les preguntes del seu advocat, Xavier Melero, l’expresident va reconèixer ser “responsable de tot” el 9N, incloses les “directrius” que van seguir les ex-conselleres encausades, però va defensar que la consulta no va ser un “capritx individual”, sinó que obeïa a un mandat “democràtic” del Parlament.
Mas va negar, no obstant això, qualsevol “ànim de desobeir” al TC i va recordar que l’alt tribunal no va emetre cap tipus d’“advertiment exprés” que avisés al govern de les responsabilitats penals en què podria incórrer en cas de de-soir la suspensió, fins i tot quan la Generalitat li va demanar que aclarís l’abast de l’ordre. Per a Mas, la suspensió del 9N el va situar en la tesitura d’escollir entre “obeir el mandat parlamentari explícit” que l’obligava a mantenir la votació o atendre la resolució del Constitucional.
L’exmandatari va admetre que, quan el TC va vetar la consulta independentista arran d’un recurs del Govern el 29 de setembre de 2014, la Generalitat va canviar el format de la votació, de manera que l’administració catalana “ja no era directament responsable” en la seva organització, sinó que es limitava a donar “suport” als voluntaris que van assumir l’execució. En aquest sentit, va insistir que quan el 4 de novembre de 2014 el TC va suspendre el “procés participatiu” al qual es va rebaixar la consulta inicialment prevista, hi havia una “impossibilitat material” de detenir l’organització de la consulta, a més, cap autoritat de l’Estat va adoptar cap mesura per impedir la votació.
Les exconselleres Ortega i Rigau, per la seva banda, es van escudar en que l’execució de la jornada va quedar en mans de voluntaris després de la suspensió, i van negar que pressionessin als funcionaris perquè facilitessin la logística de la votació.

Deu anys d’inhabilitació
Mas afronta una pena de deu anys d’inhabilitació que amenaça de dificultar un possible retorn de l’expresident com a candidat d’un PDeCat mancat de lideratges clars, després de la renúncia a ser candidat expressada per l’actual president, Carles Puigdemont.
Des del govern espanyol, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va dir que, “si algú incompleix la llei, tindrà enfront tota la força de l’Estat de dret”, però va demanar “no anticipar-se” sinó “confiar en el diàleg” i va augurar: “No arribarem a un escenari de conflicte.”
Etiquetes
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477