71 morts i sis ferits en estavellar-se l'avió d'un equip de futbol de Brasil

El que havia de ser la final somiada de la Copa Sud-americana de futbol va acabar ahir en tragèdia per al club brasiler Chapecoense, després d’accidentar-se prop de Medellín (Colòmbia) l’avió en què viatjava l’equip. El sinistre va deixar 71 morts i sis ferits.

L’aparell, un Avro Regional Jet 85, noliejat per l’aerolínia boliviana Lamia i que portava 77 persones a bord, es va declarar en emergència a les 22.00 hores de dilluns (les 4 de la matinada d’ahir a Andorra) quan s’aproximava a l’Aeroport Internacional José María Córdova de Medellín. L’equip brasiler s’havia d’enfrontar avui a l’Atlético Nacional d’aquesta ciutat colombiana.

Menys de dues hores després, Aerocivil, l’agència d’aviació de Colòmbia, confirmava l’accident, registrat a la muntanya de Cerro Gordo, entre les localitats de la Unión i la Ceja, a 17 quilòmetres en línia recta de l’aeroport de Medellín. Durant la matinada els equips d’emergència van aconseguir rescatar alguns dels supervivents, la qual cosa va donar una llum d’esperança. Poc després, però, les autoritats ja van donar un primer balanç de 75 morts, que finalment van rebaixar a 71, ja que quatre persones no van embarcar a l’últim moment.

La delegació esportiva, formada per 22 jugadors del Chapecoense, diversos directius, personal tècnic i convidats i també periodistes de mitjans brasilers i internacionals, va sortir de Sao Paulo amb destinació a Santa Cruz de la Sierra (Bolívia) on van embarcar en l’avió de Lamia, que portava una tripulació de nou persones. Sis dels 77 ocupants van sobreviure: els futbolistes Alan Ruschel, Jackson Follman, i Helio Neto; el periodista Rafael Valmorbida Henzel, i els tripulants Ximena Suárez (hostessa) i Erwin Tumiri (tècnic), que van ser ingressats en diferents hospitals.

Mentrestant, les autoritats començaven a treballar per esclarir les causes del sinistre. En el primer comunicat emès de matinada, l’aeroport José María Córdova informava de “falles elèctriques” que podrien haver causat una emergència en la maniobra d’aproximació. Una altra possibilitat apuntada per mitjans locals que citen autoritats és que l’avió no disposés de prou combustible, hipòtesi reforçada pel fet que l’aeronau no va fer explosió ni es va incendiar en caure.

Segons es va saber més tard, l’avió tenia una autonomia de vol limitada per cobrir la distància entre Santa Cruz de la Sierra i Medellín. A més, l’aparell es va haver d’esperar per a la maniobra d’aterratge perquè un altre avió que també s’aproximava al mateix aeroport va declarar-se en emergència per problemes tècnics, i se li va donar prioritat.

El director general de l’aerolínia Lamia, Gustavo Vargas, va assegurar que l’avió havia passat totes les revisions i que el pilot i el copilot “estaven certificats a Suïssa” i havien superat “dins del marge” els controls semestrals.

Cadena de fatalitats

En tot cas, les dues caixes negres de l’avió, que van ser localitzades “en perfecte estat”, seran clau per determinar les causes exactes d’un accident que va ser provocat per una cadena de fatalitats. En aquest sentit, el Chapecoense havia d’arribar dilluns a la tarda a Colòmbia directament de Sao Paulo, en un Airbus 320 noliejat expressament per a l’expedició. Però una desautorització per part de l’agència aeronàutica brasilera va obligar l’equip a fer escala a Bolívia i embarcar-se en l’altre avió.