x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
farmàcia

Les vacunes Covid

No evita la infecció, però sí els quadres greus
Les vacunes Covid

Les vacunes Covid

Les vacunes Covid

Actualitzada 07/12/2020 a les 14:52
Apoc a poc anem sabent més dades de les noves vacunes de la Covid-19. Ja hi ha més de 200 projectes en marxa. Encara que són només sis els projectes que tenen mes números d’arribar a la meta. Aquestes sis són les d’Oxford / AstraZeneca, Moderna, Pfizer / Biontech, Johnson & Jonhson, Novavax i Sanofi / GSK. Totes tenen diferents mecanismes per lluitar contra la malaltia.

Segons s’han pogut mirar en models en animals, aquestes vacunes serviran per induir la immunitat. No evitaran la infecció, però evitaran que emmalaltim de forma greu. Incidiran en la memòria immunològica, és a dir, que si ens infectem les nostres defenses reconeixeran el virus i es prepararan millor per fer-li front. S’ha recomanat que la gent es vacuni de la grip per ajudar en la immunitat enfront del virus i la vacunació ha augmentat un 20%.

Si preguntéssim a la majoria de població, ara mateix no es vacunaria. Però cal saber que aquestes vacunes són provades en cultius in vitro, en animals i en unes 40.000-50.000 persones voluntàries. Actualment aquests estudis serveixen per mesurar la seguretat del producte i veure en menor grau l’efectivitat de la vacuna entre els que han rebut la vacuna o placebo i s’han infectat. Com que és un procés d’urgència, el que trigaria deu anys ara està trigant uns vuit o nou mesos. Això no fa que les mesures de supervisió siguin menors, però, això sí, no es poden veure quins són els possibles efectes adversos a llarg termini.

Han aparegut moltíssimes falses notícies sobre la vacuna: que provoca autisme, que el virus va venir a causa de la vacuna de la grip de l’any passat, que pot alterar l’ADN o que es fa amb cèl·lules de fetus. Ni cas.

Hi ha gent que creu que arribar a una immunitat de ramat, és a dir, que més d’un 60 o 70 per cent de la població hagi passat la malaltia, és la forma més eficient de protecció, però el risc es increïblement alt en un virus que és letal en un 2% de la població. Cal tenir en compte que estem parlant d’unes 1.500 persones a Andorra. Només si hi ha una vacunació massiva arribar a aquesta immunitat serà molt més fàcil. Un alt nombre de vacunats protegeix un nombre reduït de persones que no es vacunin.

Hi ha molts dubtes, com ara l’eficàcia real de les vacunes quan s’hagin inoculat a una gran part de la gent, els efectes a curt i llarg termini, la forma com es distribuiran les que necessiten un transport en fred molt específic, si es podrà fabricar a gran escala per distribuir a tot el món durant el 2021, a qui s’ha d’inocular la vacuna abans o si recuperarem la nostra vida normal en un termini curt de temps. Això només ho sabrem si ho provem.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts