“Seria senzill dir que amb més diners hi ha millors resultats”

La ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, aprofita el final de la legislatura per fer balanç de la política esportiva del Govern.

Quin balanç de la legislatura fa?

Molt positiu. Durant la pandèmia l’esport i la cultura han estat part de la solució del problema i s’ha fet molta feina afegida a la que ja es feia, hem assolit els objectius que teníem i n’hem obtingut d’altres, i guardem un aprenentatge bo d’elaborar protocols i ser reactius en les mesures.

I més enllà de la pandèmia?

Repassant el programa electoral, a més de tot el que hi havia, hi ha hagut altres aspectes que hem tirat endavant i n’estem molt satisfets perquè hem fet feina, i de manera col·laborativa amb totes les entitats amb comunicació.

Un dels objectius d’inici era el desplegament de la Llei de l’esport. Com està?

Els quatre principals reglaments estan aprovats, però hi ha una part fàctica més important a la llei que és ordenar els diferents nivells de pràctica esportiva, i hem aconseguit clarament crear un suport no tan sols econòmic, sinó de serveis, al Centre de Tecnificació.

El curs passat van pujar les llicències un 8%, però n’hi ha unes 800 menys encara que abans de la pandèmia. Els preocupa?

No crec que puguem parlar d’un nombre gaire significatiu, i el que valorem és que si agafem el 2020 i el 2021 la recuperació té línia ascendent. Només si veiéssim un estancament sí que hauríem de preveure mecanismes per incentivar el foment de la pràctica.

Quines respostes han tingut de les federacions dels serveis integrats del Centre de Tecnificació?

Hi ha dos elements positius, el primer, que les entitats deixen de contractar-ho per la seva banda, i això genera una economia més eficient, i l’altre, que hi ha un acompanyament i els ajuda tenir un equip de professionals que tenen organitzats els serveis i només els han de dirigir a l’esportista becat. Això ha fet que de quatre federacions que utilitzaven el CTO ara 16 o 17 el tenen com a espai referent.

Hi ha un projecte d’ampliació molt ambiciós.

Volem que sigui una mica un centre d’alt rendiment d’Andorra amb el que això comporta. Ara es nota un acompanyament en què se sumen també iniciatives privades, i aquesta sinergia col·laborativa fa que el segon motiu per venir a Andorra dels turistes i visitants sigui ja l’esport.

Això soluciona la falta d’instal·lacions esportives que reclamen algunes federacions?

L’escolta de les federacions ens va portar a identificar que l’ampliació era aquella que amb una actuació donàvem resposta a més federacions d’un sol cop. Amb això no acabem les necessitats esportives del país i en tenim d’identificades clarament com, per exemple, pistes de tennis cobertes o l’atletisme, perquè coordinem el calendari amb el comú d’Andorra la Vella de la reforma de l’Estadi Comunal perquè doni resposta a les necessitats establertes. També se’ns ha comunicat un circuit d’entrenament de motociclisme, o en hípica cobrir parcialment algunes zones d’entrenament.

Les subvencions pujaran un 15%. Per què?

Perquè feia molt que la bossa donava resposta amb la mateixa quantitat a projectes que han anat creixent a poc a poc en el temps. Al final hi havia menys recursos per respondre a les seves necessitats i l’actualització era necessària. L’altre motiu és que pugen els preus de cada contractació que fan i no s’havia fet tampoc aquesta adequació.

A més dels diners, han augmentat els serveis que s’ofereixen.

Creiem que l’increment de valor que s’ha fet en aquest mandat ha estat acompanyar la subvenció d’una millora en la publicitat dels criteris i en l’acompanyament que rep l’esportista pel que fa a serveis. Això fa que endrecem bé els recursos, en generem de valor afegit com seguiment de projecte, acompanyament en els dubtes i solidaritat entre entitats.

Es mantindran les ajudes a l’esport d’elit?

Aquest any és l’últim que la Vicky compta amb la beca perquè va assolint l’objectiu, que era que competís al circuit professional, i creiem que l’acompanyament i l’aposta decidida van ser positius. Ningú diu que serà fàcil ara, però crec que estar al circuit professional és una fita remarcable.

Si el MoraBanc no puja, es mantindrà la mateixa ajuda?

Serà una de les decisions que haurà de prendre el proper equip, però s’ha treballat en línia per tornar a l’ACB. Mai es pot assegurar res en l’esport, però jo no seré qui s’aventurarà a dir què passarà si no s’assoleix.

Hi ha gent que creu que es destinen massa diners a l’esport.

Hauríem de veure que l’espectre de l’esport cobreix molts àmbits i disciplines. Pot semblar una bossa gran perquè parlem de milions d’euros, però els destinem de manera respectuosa sabent que venen de les contribucions dels ciutadans. També aporten un valor afegit a la promoció d’uns hàbits de vida saludables i d’una cultura de l’esforç associada, i representen Andorra i ens defineixen com a país a diferència d’altres llocs. A més, generen riquesa i llocs de treball entre treballadors d’Andorra, i si agafem totes les empreses que es dediquen a l’esport aporta un conjunt de beneficis que crec que ens dona molta cohesió social, un valor difícil de ponderar pel que fa a què ens ha de costar.

Fa anys que augmenten les subvencions i ara hi ha bons resultats en molts esports. Té relació?

Seria senzill dir que com que hi ha més recursos hi ha més resultats, però jo no soc d’aquest parer. S’han anat acumulant capes de valor i millora de projectes, i si no s’haguessin anant actualitzant en valor no s’hauria arribat a aquests resultats. Un gran punt d’inflexió va ser l’esquí-estudi, que va suposar un revulsiu, i per això és important implementar-lo també a totes les disciplines que es pugui, i al mateix temps hi ha altres factors, com ara l’acompanyament de les famílies, la millora de les gestions de les federacions o la formació dels tècnics, i tots els elements fan que hagin fet eclosió els esportistes. Ara som en un estadi on s’estan visualitzant els esforços i s’ha de donar gràcies a tothom que hi ha anat posant un granet de sorra.