Massa pedres al camí

Era el Lokomotiv un rival perfecte per treure l’embalatge als dubtes, a la por i al bloqueig mental. Hauria estat una porta d’accés a l’esperança, un triomf terapèutic, però al MoraBanc Andorra no li va arribar amb Miller-McIntyre –20 punts, 8 assistències i 4 rebots– per esdevenir la kryptonita de McCollum (30), Williams i Thompson (17) i una actuació calamitosa de la tripleta arbitral (76-86).

Ben d’hora va entendre el MoraBanc Andorra que no seria fàcil prendre volada. A una sortida aspra i sòlida del Loko amb un 6 a 17 que va obligar a visitar el divan de Navarro per primer cop, se li van afegir elements d’aquells no tan ponderables com una més que discutible amanida de decisions arbitrals. Amb dues antiesportives i una tècnica a Ibon –va acabar sent expulsat per una segona desqualificant–, els tricolors semblaven caure en el parany i encongir-se, incapaços de traduir la teranyina a la pintura dels russos i d’aturar el seu atac, desenfocats en el tir i amb cinc pèrdues al primer quart. McCollum es movia com si fos a casa seva –20 punts a la primera part– i s’arribava a la primera aturada amb un 13 a 24 amenaçant. El millor sonall per al MoraBanc va ser l’orgull. Així de senzill. Amb el Lokomotiv agradant-se, posant el dit a la nafra (27-44), amb Williams celebrant efusivament un triple provocant la bombonera, i un rum-rum certament bel·ligerant, els tricolors, enrabiats, van dir prou. Miller-McIntyre ja feia estona que havia demanat pista i va esdevenir pal de paller d’un parcial de 16 a 3 als darrers tres minuts de la segona mànega que permetien anar a l’entreacte amb un -6 (45-51) amb bon regust. El vertigen i el ritme trepidant de l’enfrontament no van tenir continuïtat, tot i els esforços del MoraBanc de no defallir davant el fusell de Thompson i McCollum (58-68). Amb Codi expansiu, però sense col·legues que l’acompanyessin en l’anotació, la tasca funcionarial no la va acabar d’agafar Hannah i els tricolors van haver de mirar als ulls al darrer quart (61-72) amb un panorama no gaire falaguer. Potser despressuritzat després del subidón amb què es va arribar a l’interludi, amb els recursos justos per aturar les tres bèsties del Loko i certament trasbalsats pel concert de xiulet dels àrbitres, el grup ja no es va trobar ni tornar a reenganxar. El darrer tram no va oferir més història que la d’aplicar cosmètica a la derrota i sabent que les garrofes es venen i es juguen a la Lliga ACB.