El play-off, car per al MoraBanc (99-92)

El play-off tindrà suspens i corda fins la darrera alenada. Tot i que al MoraBanc Andorra se li succeeixen els contratemps i ha sabut superar situacions nafrades durant la temporada, l’equip tricolor arriba a la culminació de la fase regular de la temporada amb opcions, ara menys perquè ja no depèn de si mateix, a opositar per assolir la vuitena plaça. L’equip, encara més masegat en la rotació interior sense Tyson ni Olumuyiwa, va saber corregir una derrota que semblava sense pal·liatius davant el Joventut amb un arravatament final (99-92).

Va destapar les hostilitats la Penya amb un parcial d’11 a 0 i tres rebots ofensius en quatre minuts mal comptats. Motiu de pes perquè Navarro refredés el partit per primer cop i obligués el grup a no teclejar en cursiva i fer les coses més senzilles (13-5). Semblaven els verd-i-negres més afilats i explosius, Ventura massa entremaliat –vuit punts– i amb els tricolors patint per tancar el rebot. L’aportació de Dime, tot i carregar-se amb dues faltes i arribar condicionat a la primera aturada, va permetre descomptar al MoraBanc (22-15). Intentava exhibir una altra traçada l’equip tricolor amb Sergi García, com si l’esperonés l’escenari i l’etiqueta de governador a la pista mentre donava descans a Hannah. El grup de Navarro no s’espolsava les dificultats a l’hora de defensar la pintura i el Joventut ampliava a 15 les captures i a +12 el marcador (30-18). Tampoc trobava situacions còmodes de tir ni facilitats per provar el canell des del perímetre el MoraBanc, buscant respostes a l’argument, sòlid, i el discurs dels badalonins. Va emergir Paulí, que ahir bufava les 27 espelmes, per proposar quatre punts consecutius i restar el parcial en contra (33-25), cosmètica insuficient per a una Penya a qui li queia la inspiració de les butxaques. El MoraBanc es va aplicar i va remar contracorrent per arribar a l’entretemps amb un marge negatiu perfectament assumible (44-36).

Pau Ribas es va arremangar en la tornada de vestidors i amb Tomic van dictar la inèrcia del Joventut. Una dinàmica que Jelinek va voler trencar amb cinc punts seguits (58-50), però que les constants ràfegues feien improductives. Quan el MoraBanc treia el fuet, la Penya responia sense pietat i obligava a tornar a posar el comptador a zero a un conjunt tricolor massa llastat per les mancances i per tenir davant un monstre com Tomic i la mà fluixa de Morgan o Bassas. Els percentatges des dels 6,75 –quatre el Joventut i cinc el MoraBanc només en el tercer quart– demostraven que els de Navarro necessitaven evitar l’intercanvi de cops per tenir opcions de conquerir Badalona. El 72 a 58 portava a la impotència, jugar a molts punts necessitava quelcom més que els precs per cridar la deessa fortuna. Si s’arribava a colpejar el rostre verd-i-negre, la resposta del grup de Durán era tot un dolorós directe a la barbeta per als tricolors. Per adobar-ho, el Joventut obria un parcial d’11 a 0 de sortida a la mànega definitiva (88-65), un càstig per pensar que tot estava beneït. Després de tardar tres minuts a anotar, el cap del MoraBanc s’havia de centrar a competir fins al final i no fer més gran la ferida. I així va ser, malgrat el repunt gràcies a un parcial d’1 a 13, no els va arribar als tricolors per a res més que guanyar l’Acunsa GBC al Poliesportiu, esperar les derrotes de l’Unicaja Màlaga i el Gran Canària i creure en els miracles.