Sense excusa (4-2)

Encara sense haver esborrat una ganyota evident de desaprovació i desencís, l’FC Andorra faria bé de no llepar-se massa les ferides. Senzillament, perquè no hi ha temps i aquest format de competició no dona peu a la treva. Toca aixecar-se de terra, espolsar-se el frac i mirar endavant, però l’accident de Tarragona ha de servir, sobretot, per analitzar i radiografiar el com i el perquè.

25 minuts de desconfiguració tricolor van arribar al Nàstic, descamisat i desacomplexat, i amb un home menys, per castigar i desvestir un Andorra que va perdre el nord quan dominava per 0-2 al minut 70. L’aficionat imparcial hauria quedat meravellat d’una oda al futbol esbojarrat, sense grillons ni pissarres, d’atreviment pur, de picades d'ullet al futbol més explosiu. Un duel vivificant en què els tricolors es van veure aclaparats quan el Nàstic va olorar la sang, capitalitzats per Fran Carbia i Fausto Tienza (4-2). Va destapar encarcarat el partit l’Andorra amb una pèrdua tòxica en la sortida de pilota i una mà de Bañuz que va evitar el gol de Brugué quan només s’havia descomptat un minut. Superat l’ensurt inicial, l’equip tricolor es va asserenar i va començar a posar els focus sobre Wilfred. Va ser el Nàstic, però, qui va tornar a flirtejar amb el gol després que Gerard Oliva cités de nou Brugué amb Bañuz amb una passada filtrada i Bonilla no encertés amb un xut llunyà. No semblava gens còmode l’Andorra, que no aconseguia endreçar-se en atac i que patia sense pilota, just en el moment que va irrompre Carlos Martínez. El davanter català va creuar la bola a la sortida de Wilfred per facturar una assistència deliciosa de David Martín i que permetia avançar-se l’equip tricolor. Alguna pèrdua en llocs d’influència va posar la por al cos a l’equip de Nacho Castro, que va saber cordar el primer acte sense cap més sobresalt. Abans de marxar als vestidors, Enri va deixar a Carlos Martínez el segon gol a punt de caramel, però Joan Oriol va saber endevinar la maniobra del davanter tricolor i va abortar la missió. De tornada de l’interludi l’FC Andorra va trobar la via d’evacuació amb una fuetada de Rubén Bover. El capità va recollir una pilota caiguda del cel, la va cuinar a foc lent i la va convertir en el segon amb un xut ajustat. Li senta bé el Nou Estadi al 21 tricolor, que ja va cridar gol al 0-3 de la temporada passada a la mateixa platea tarragonina. Amb el vent a favor, l’Andorra semblava resistir amb ordre i ofici, però l’expulsió d’Albarrán amb vermella directa per una entrada a Riverola (70’) va obrir de bat a bat la porta a l’inici del malson. Els soldats de Seligrat van retallar el marcador després d’una errada dels tricolors que va derivar en una picadeta subtil de Gerard Oliva al fons de la cova. Nacho Castro va començar a operar per abrigar el migcamp amb les entrades de Marc Aguado i Ballarín, però el darrer tram ja va esdevenir en un minipartit d’anada i tornada. Quintanilla va escurar el 2-2 i, poc després, Brugué, sol davant Bañúz, va fer el tercer. Adri Vilanova, de cap, i Enri van tenir l’opció de posar cosmètica a la que s’ensumava una desfeta. I ho va ser. Brugui, al minut 95, va donar el cop definitiu a un Andorra que no donava crèdit ni al viratge del guió ni al seu esfondrament.

EL VESTIDOR

“Una derrota molt dolorosa” Nacho Castro. L’entrenador de l’fc andorra estava molt decebut durant la seva reflexió postpartit. “Ha estat una derrota dolorosa, sobretot per les sensacions amb les quals acabes.” El tècnic tricolor va lamentar que l’errada en l’1-2 “ens ha penalitzat moltíssim i ells han fet coses bé, han insistit molt i a nosaltres ens ha faltat personalitat en moments en què havíem de tenir la pilota”. Castro va destacar que “no es pot perdre un partit així, tal com se’ns havia posat”. Per la seva part, Martí Riverola va subratllar que “de mica en mica l’equip ha anat reculant i se’ns ha escapat el partit. Hem de demostrar més personalitat”.