Amb el cap ben alt

Confiar la sort en els penals, tal com assenyala el massa grapejat tòpic, és una loteria. El VallBanc Santa Coloma, després de subsistir amb un home menys durant 80 minuts i abrigar-se amb el 0-0, no va trobar en els onze metres el seu millor baixador. Pedro Santos va desaprofitar el llançament que permetia als colomencs seguir vius i va dir adeu a Europa (3-4).

Amb més intencions i presència en zona d’influència, l’FK Iskra va destapar el partit mostrant les seves credencials. Pressió accentuada després de pèrdua, superioritat física i decidit a discutir la pilota des de l’inici. En aquest context, el VallBanc semblava nedar a contracorrent i només capaç de treure aigua clara amb transicions ràpides. Eloi Casals, que ahir va disputar el seu darrer partit com a jugador en actiu, va refredar amb una mà fantàstica el xut més enverinat del grup d’Aleksanr Nedovic durant el primer acte. La fuetada de Rodosic des de la frontal, al minut 28, es va citar amb els guants de Casals, que va enviar la bola al servei de cantonada. Pocs senyals dels colomencs, que semblaven enfosquir-se. El que podia semblar un punt d’inflexió va arribar al minut 40, quan Jordi Aláez, fins al moment el futbolista més escumós del VallBanc, va ser expulsat, de forma notablement rigorosa, per vermella directa. El nord-irlandès Keith Kennedy va interpretar erròniament una suposada agressió del davanter andorrà quan escurava una pilota en l’àrea rival. La incredulitat per l’acció va abaixar el teló de la primera part. El tècnic Albert Jorquera va donar rodet al mexicà Diego Nájera a la represa i va sacrificar Enric Pi per intentar corregir la inferioritat numèrica i tenir més profunditat.

No s’endevinava, però, un partit prolífic en gols, ni d’excessiva brillantor, i tot semblava destinat a quedar abocat a una acció aïllada o a un dels dos equips traient petroli d’una errada aliena. El VallBanc suportava la situació amb estoïcisme i, malgrat redoblar esforços per haver de jugar amb 10, no s’intuïa voler signar la rendició. La pròrroga era inevitable. En el temps suplementari, el guió no es va desviar ni va patir cap creu -només una tímida opció de Sahman que Casals va desfer en dos temps- fins al minut 110, quan el porter andorrà, novament, va resoldre de forma esplèndida una falta directa llençada per Vukovic. Ja feia estona que el VallBanc, esfondat, semblava reptar l’Iskra a jugar-se les garrofes als penals. Així, va arribar la mort sobtada i el descarrilament del bloc colomenc.

L’Iskra es va mostrar més efectiu -només Boricic no va enviar el seu xut entre els tres pals- i Hamza i Pedro Santos van deixar sense efecte les dianes de Cisteró, Miranda i l’asturià Camochu.