L'Inter signa el doblet (2-0)

L’Inter Club Escaldes fa cinc anys ni existia. El que fa un lustre era un projecte incipient i que va acabar cristal·litzant, ara és una realitat aclaparadora amb una ambició envejable. Un gol de Bruninho, gran partit de l’extrem de Bragança, i una obra d’art del pistoler Genís Soldevila en temps afegit clavant-la des del mig camp, van certificar la proesa d’un equip que s’ha fet major d’edat en temps rècord.

El d’ahir, però, va ser una prova més que entre Inter i VallBanc s’amaguen poques sorpreses. Molta igualtat, rivals estudiats fins a l’avorriment, poca exposició i dos equips que, efectivament, es tenen moltes ganes i que, no cal negar-ho, són els que juguen millor a futbol a la Lliga Multisegur Assegurances. El VallBanc, amb Nájera i Aláez molt mòbils, van intentar aigualir des l’alba la varietat tàctica, la sorpresa que Baines guardava sota el coixí. El tècnic escaldenc va passar a una línia de quatre i va desestimar l’habitual defensa de tres i es que, a banda dún títol en joc, la final li havia de servir de banc de proves de cara a la ronda preliminar de la Champions. Enric Pi va exhibir galons a la primera part i va enarborar la superioritat colomenca en el primer acte. Un cop de cap seu, al minut 18, el va escopir el pal i va encongir el cor i la banqueta de l’Inter. A la tornada de vestidors, els escaldencs van gestionar millor la pilota i semblava endreçar-la amb més seny, intentant trobar les escletxes que se li havien negat al primer acte. L’Inter li va tornar el crit al VallBanc a falta de mitja hora. Una maniobra fantàstica de Bruninho per la dreta va fer dirigir la pilota al cap de Toni Lao que només va poder trobar el travesser. Més tard, Genís Soldevila dibuixava una rosca sense èxit i Cristian Martínez posava a prova Casals. L’Inter entrava en combustió i Bruninho rebentava una pilota morta al servei d’una assistència llaminera de Toni Lao al minut 70 per fer el primer gol escaldenc. Marc Rodríguez, el tècnic del VallBanc, no va tenir més remei que cremar les naus amb Camochu i Nico Medina però l’entremeliadura de Soldevila, des de casa seva al 93, va fer que l’Inter marxi inflamat de moral cap a la històrica participació a la ronda preliminar a la Champions. “Tota la plantilla ha treballat de valent. Això és una alegria molt gran perquè demostra la categoria d'aquest equip i la grandesa d'aquest club” va explicar el tècnic de l’Inter, Adolfo Baines. El seu homòleg, Marc Rodríguez, va reconèixer que “estan un punt per sobre i ha quedat reflectit. Tenen recursos i la final l’ha sentenciat una cagada nostre”.