Retorn als orígens

Xavi Folguera va debutar com a professional el 2008 a les files del Numància (era la secció de vòlei de l’equip de futbol professional de la ciutat de Sòria), on es va estar cinc temporades amb dos subcampionats de la Copa del Rei i dues terceres posicions a la Superlliga. Ara, 12 anys després, el col·locador de 31 anys torna a la ciutat castellanolleonesa per ser el puntal del CDV Río Duero (hereu del Numància), en què signa per a les properes dues temporades.

Folguera és al Principat fa un parell de mesos i des d’aquesta setmana ja pot entrenar-se tres dies a la setmana al gimnàs per la seva condició de professional, i explica que “per sort ja podem fer alguna cosa, perquè en dos mesos es perd tot. Ara començarem a poc a poc i a veure com va la cosa”. Havia militat les tres últimes campanyes a Bèlgica (dues al Par-ky Menen i una al Maaseik), uns cursos que han estat un plus, ja que admet que “és una lliga que exigeix més que l’espanyola, jugues molts partits, tens més rodatge i tàcticament he après més aquests tres anys que els cinc anteriors a Espanya, i torno amb una altra visió i amb un gran bagatge al darrere”.

El fitxatge pel CDV Río Duero ha estat inesperat per a Folguera, que reconeix que “no entrava dins dels meus plans, si m’ho haguessin dit fa dos mesos no m’ho hauria cregut”, ja que confessa que “tenia ofertes d’altres lloc com Alemanya i, de fet, ja tenia fins i tot el contracte a la mà”. També havia tingut una altra oferta espanyola, de l’Almeria, i explica que havia negociat amb tots dos equips, però un dels trets diferencials és que “el Río Duero s’ho ha treballat molt, ja que m’han motivat, estaven molt entusiasmats, em trucaven cada dia i és un bon projecte tot i que amb algunes limitacions”. A més, afegeix que “el pressupost no és l’hòstia, però han apostat per un col·locador amb experiència, que és la peça més fluixeta que tenien, i estic molt content”.

La força dels records

Un dels motius per decidir-se pel Río Duero ha estat l’experiència anterior, i destaca que “Sòria és la meva segona casa, vaig estar-hi cinc anys, tinc molts amics i em van tractar molt bé”, i referma que “em va venir de gust, hi ha gent increïble, sempre em van tractar molt bé quan vaig començar amb 19 anys i, al final, el que soc ara és també gràcies a ells”. Qui també ha tingut part de culpa en aquest fitxatge és Manuel Sevillano, tècnic del conjunt sorià. Folguera va coincidir amb ell uns mesos al CV Andorra la temporada en què l’equip va retirar-se de la competició per problemes econòmics després de la primera jornada, i assenyala que “tinc molt bon tracte amb ell des que vam coincidir aquí, i ja no només enguany, cada any em trucava per fitxar-me, i aquest any amb una economia millor i a causa de la crisi me n’he volgut assegurar i he acceptat”. Aquest és un dels motius per signar pel Río Duero, ja que li ofereix un contracte de dos anys (en format d’u més u), i el col·locador explica que “tal com estan les coses crec que patirem tots, i una oferta com aquesta era important”.

La temporada que ve, a més, tindrà 14 equips (no hi ha descensos i sí dos ascensos), i el Canàries està preparant un gran projecte, sense oblidar els habituals Terol i Almeria, fet que convertirà el campionat en “una guerra i segur que serà una lliga molt igualada”.

Resignació `pels jocs

La temporada que ve havia d’acabar amb els Jocs dels Petits Estats a Andorra, on Folguera havia de defensar els tres ors aconseguits de manera consecutiva en vòlei platja (a més d’un bronze el 2013). El banderer a Montenegro 2019 explica que “feia il·lusió i segur que estaria ben organitzat. Ens hauríem preparat molt bé i estaríem molt motivats, però no podem tornar enrere”.