“Que hi pugui haver 100 equips a Segona B és una brutalitat”

Un d’aquells desitjos de la direcció esportiva tricolor va aterrar a Prada de Moles el gener passat. Carlos Martínez és un dels davanters de Segona Divisió B amb gols i experiència acumulats, que no necessiten presentació. L’aturada obligada per la crisi sanitària va frenar bruscament el traçat del futbolista barceloní a l’FC Andorra, on, a banda d’alguna lesió, només va poder disputar quatre partits –dos com a titular– i sumar un gol.

El confinament el passa amb la família a Andorra.

Des del primer moment vam decidir quedar-nos aquí. Com a país, en aquesta situació tan especial, Andorra funciona molt bé i trobo que s’estan portant molt bé les fases. Nosaltres ja havíem estat a Andorra abans de fitxar pel club, ja coneixíem el Principat i veient el que està passant i com ho estan fent hem preferit quedar-nos i prevenir.

Els futbolistes segueixen fora de les fases de desescalada.

Sí, i hem de seguir entrenant pel nostre compte, des de casa. Desgraciadament, la temporada per a l’FC Andorra ja s’ha acabat i és una llàstima perquè teníem encara opcions de fer coses maques. El que és clar és que hi ha hagut una situació excepcional, mai havia passat això, que un virus ens deixés a tots casa i canviés tant la forma de pensar de la societat, i bé, no s’hi pot fer res. Han decidit que la temporada ha acabat i tot i que no és la decisió que jo hauria pres, s’ha de respectar. Ara, a preparar-se el millor possible per estar forts la propera temporada.

El més lògic era esperar que s’hagués reprès la competició?

Era molt difícil tornar a jugar, és clar. Mira el futbol professional, jugadors que entrenen a part, de manera individual, i si allà ja es fa complicat, ho és molt més per a nosaltres. A Segona B hi ha molts clubs que no tenen els mitjans suficients per poder portar correctament els protocols que estan proposant i, per tant, el millor era acabar-ho ara.

Abans comentava, però, que era una decisió que no hauria pres.

Em referia a acabar d’una altra manera, amb una altra fórmula, perquè ara és tot molt estrany. Uns equips no baixen, altres pugen, encara estem pendents de si es fa el play-off exprés... crec que el millor hauria estat declarar la temporada nul·la i deixar-ho tot com estava.

Estranya és la reestructuració que es planteja a la categoria.

Una mica estranya, sí. Crec que és una proposta dolenta per a tothom. Primer de tot, no trobo just que un equip hagués de baixar faltant 30 punts, aquesta part sí que la veig bé i si hi estic d’acord, perquè els mèrits o demèrits s’han de fer al camp. Per contra, no crec que hagin de pujar els equips quan encara queda temporada i, per tant, tot igual i temporada sense efecte.

Però aquesta situació seria injusta per a aquells equips que estan a la part alta de la classificació.

Sí, sí, ho accepto, evidentment. Cadascú defensarà els seus interessos, però també crec que no és el mateix perdre una categoria que no guanyar-ne una. Si baixes és molt dur i si no puges, sempre ho pots intentar l’any següent.

Una Segona B amb 100 equips.

Em sembla una brutalitat. 100 equips en una categoria semiprofessional fa que encara les condicions es facin més complicades per tot el que envolta el món del futbol. D’alguna manera, ho degradarà una mica tot plegat i no sé com s’ho faran i em sembla molt complicat que es faci quan ho han plantejat. No és una decisió gaire encertada, però s’ha de respectar i acceptar.

Rai [Marchan] va comentar fa uns dies que els jugadors s’havien sentit “desprotegits”.

Sí, i estic totalment d’acord amb ell. Al final, se’ns degrada una mica com a jugadors perquè passem a una situació nova amb 100 equips i després dos grups a la Segona B Pro. Ho dic perquè si no aconsegueixes pujar a Segona A o no entres a la nova categoria serà com si haguessis perdut una categoria. Insisteixo, tot és molt estrany, no s’ha tingut en compte en cap moment els jugadors i és una decisió que han pres de manera unilateral. A més, pels inputs que tinc després de parlar amb els companys d’altres equips i de gent de la categoria, ningú no sembla estar content.

En l’àmbit personal i d’equip, uns mesos que li han deixat quin pòsit?

És una llàstima que, quan ens començàvem a retrobar, va arribar l’aturada però és evident que la salut és prioritària. En l’àmbit personal, mai havia patit cap lesió musculars i vaig arribar aquí i vaig tenir el trencament de l’ísquio. No he jugat tant com m’hauria agradat, però segur que l’any que ve tot anirà millor.