“Esperàvem més del curs per l'estat de forma en què estava”

Irineu Esteve ha tancat la temporada una mica abans de l’esperat (havia de disputar aquests dies dues cites més als Estats Units i el Canadà). Enguany ha tornat a brillar assolint grans resultats, amb el vuitè lloc a la darrera prova del Tour de Ski com a moment més destacat i millor resultat personal en una Copa del Món. Amb tot, s’ha quedat a només cinc llocs i 20 punts en la classificació general de Distància de complir l’objectiu que es va marcar, que era el d’entrar al top-30.

Quina sensació li deixa haver de cloure la temporada una mica abans del que tocava?

A nosaltres tampoc ens ha afectat molt perquè al final ens quedaven dues curses i era un viatge llarg. També és cert que vam renunciar a dues altres proves per intentar arribar a aquestes dues i al final no s’han fet. Tot i que les altres també les vam deixar de fer perquè tenia una mica de mal al peu i volíem curar-lo bé.

Era una cosa greu o només unes molèsties?

No, era de fer sempre el mateix moviment. Va sortir una mica d’inflamació al tendó, però res important.

Ha acabat 35è en la general de Distància. Està satisfet o esperava un resultat millor?

Al principi de temporada vam dir que intentaríem fer un top-30 en Distància i no l’hem aconseguit, així que esperàvem una mica més de la temporada.

Hi ha hagut força resultats bons. Què és el que ha faltat?

Potser no estem tan contents sabent que arribàvem al curs amb un estat de forma millor que el de l’any passat, en el qual ja vam fer bons resultats. Per tant, aquest esperàvem una mica més per l’estat de forma en el que estava. No sabria dir ben bé per què no han arribat, ho hem d’analitzar. Jo crec que en algunes curses que hem arribat molt forts hem tingut algun problema. En realitat si estàs allà just a prop dels llocs dels punts, un petit problema ja et treu d’aquestes posicions, per molt petit que sigui. Sempre és important, encara que sigui només un punt, sumar. El top-30 no el tenim lluny i si anem sumant poquet en cada prova hi podríem ser.

Què ha estat el millor de la temporada?

Sobretot, el primer Tour de Ski. Potser és la competició en què hem arribat més en forma. Havíem fet un bon bloc d’hores de feina i ho teníem tot preparat. No va anar del tot bé fins les dues últimes curses, que vam aconseguir bastants punts. Per com arribàvem no vam sumar els punts suficients, però si m’hagués de quedar amb alguna competició seria aquella i les dues últimes proves, i també les dues següents a Nove Mesto.

I el moment més dur?

El Tour d’Escandinàvia se’m va fer bastant dur. Primer perquè estava bastant mal organitzat i després que els altres equips estaven un pèl millor que nosaltres. Tant físicament com psicològicament no em vaig trobar bé en cap cursa.

Quin hauria de ser el següent pas per a la temporada vinent?

Ara vull recuperar-me una mica del peu, i ens aturarem els 15 dies de rigor, que s’ha de fer sempre. Després, tornar a començar i l’any vinent intentarem assolir els objectius que aquest any no hem aconseguit.

En general, ha notat una millora en el seu equip?

Hem estat més o menys els mateixos. El que passa és que aquest any ha vingut amb nosaltres l’Imanol (Rojo) i hem treballat amb un esquíman més. No ha canviat massa el funcionament, però cada any com a equip treballem una mica millor. Sempre fem un petit pas endavant i enguany també l’hem fet.

Aquest curs hi ha hagut la novetat del refugi a Naturlandia. Ho heu notat, oi?

Sí. És molt positiu haver fet el refugi en alçada primer perquè podem descansar molt més i després que tenim la neu al costat i fem més hores. I sobretot per estar a 2.000 metres, que jo crec que es nota, perquè les curses no solen ser a més de 1.000 metres, com a molt són a 1.600.

S’ha plantejat ficar-se com a objectiu en un futur sumar punts en les curses d’esprint?

No ho descartem, el que passa és que ara mateix, tal com estan les coses, és bastant difícil entrar en uns punts d’esprint. Fer el top-30 actualment ens va bastant gran. Primer volem focalitzar-nos en el de distància. Després, si veiem que ho podem aconseguir, ja mirarem d’escalar més posicions a la general a través de l’esprint.

Quina és la disciplina que més li agrada o que se li dona millor dins de la distància?

M’adapto millor a les contrarellotges, sobretot a les de 15 quilòmetres, que és el que més fem, però potser l’únic que he millorat aquest any respecte al passat ha estat en les curses de mass start, les que sortim tots al mateix temps. M’hi he trobat bastant bé i sobretot molt còmode, quan cap any m’havia passat. També em quedo amb això, que és un aspecte a favor.