Amb el fred a les botes

La mala ratxa de l’FC Andorra que va acabar amb la destitució de Gabri Garcia i l’arribada de Nacho Castro va arrencar el 5 de gener coincidint amb l’inici de la segona volta, i també amb el període hivernal. Però té realment alguna relació l’arribada de la neu i el fred amb el rendiment dels equips del futbol del país? Les competicions nacionals queden fora perquè durant la temporada hi ha una aturada d’un mes i tots els equips competeixen amb les mateixes condicions, però no passa el mateix amb els que juguen a fora com l’FC Andorra, o els conjunts de l’Enfaf. Enguany l’hivern no està sent especialment dur i l’FC Andorra, per exemple, no ha hagut de suspendre cap partit, quan durant les últimes temporades era un fet totalment habitual. De fet, només en una ocasió els tricolors han hagut d’entrenar fora del país. Però d’altres equips com el juvenil de l’Enfaf sí que ho han patit amb sis derrotes en deu partits des del novembre. Però veient la història, sí que és cert que l’hivern ha influït en algunes ocasions, com demostra la història, i admeten alguns protagonistes. Per exemple, a la temporada 92-93, ja a Segona B, l’FC Andorra era desè abans d’arrencar l’hivern, i va caure fins a la 16a posició durant aquest període en un curs que va acabar desè. Un altre exemple és el del curs 96-97, quan els tricolors van arribar líders al desembre,i van baixar fins a ser vuitens al febrer. Dos dels protagonistes d’aquells anys i que segueixen lligats al futbol ara des de les banquetes. Un d’ells és Jesús Julián Lucendo, que explica que “clar que l’hivern afecta el rendiment, i tot el que sigui estar aturat es nota perquè és com una aturada tècnica”. Més contundent es mostra un altre jugador de l’època, Emiliano González, que assegura que “sobretot es nota perquè estàs un o dos mesos entrenant quasi cada dia en pavellons, i això carrega molt les cames”, a més, recorda que “jo crec que abans afectava més que ara perquè se suspenien molts entrenaments i fins i tot ens tocava a nosaltres treure la neu amb pales”.