Iker Goujón abona l'FC Andorra a l'èpica (4-3)

L’entrenador del Manchester United, Ole Gunnar Solskjaer, era conegut com l’assassí amb cara de nen quan estava en actiu. Un sobrenom que ja no es va poder espolsar des que en el darrer alè va donar una Copa d’Europa a l’equip anglès davant el Bayern de Munic, ara fa 20 anys al Camp Nou, amb la qual cosa va culminar una remuntada tan instantània com històrica. Prada de Moles va entronitzar ahir un altre futbolista, un de l’FC Andorra molt jove i amb cara de nen entremaliat, que va prémer el gallet al minut 95, quan l’enfrontament amb el València Mestalla agonitzava. Iker Goujón va cridar gol amb totes les seves forces, alliberant molts mesos de treball en silenci i, amb el rostre desfigurat per l’emoció, signava una victòria agònica (4-3) just en el moment en què semblava que la pedra de Sísif tornaria a rodolar muntanya avall. La vitalitat de l’equip tricolor a l’abric de Prada de Moles contrasta amb la recança que darrerament sembla mostrar fora de casa. En un inici, el bloc de Gabri es va mostrar massa aclaparat, responsabilitzat per treure’s de sobre el tràngol de Castàlia. No es tractava de desmentir la classificació, però la rebolcada de Castelló, la derrota a Cornellà i la primera part facturada amb el València Mestalla amenaçava de frustrar un equip que es movia amb més intenció i voluntat que pólvora. Sense Bover, Gabri va recuperar la línia de cinc, atorgant de més galons Rai en la creació i més protagonisme a Martos i Vilanova en la sortida de pilota. L’equip tricolor es va obsessionar a atacar pel centre, a esquerdar un embut que semblava formigonat i només descarregaven en comptagotes amb obertures a Jilmar. L’equip, absorbit per un joc apagat, es va trobar amb dos gols en contra abans de l’interludi. El València Mestalla no va enganyar ningú. Va sortir amb un 4-4-2 molt marcat, ben empastat darrere, disposat a aprofitar qualsevol dubte tricolor per sortir de caça amb el volant de Carlos Pérez, la velocitat d’Alfred Planas i l’ullal de Jordi Sánchez. Més categòric, impossible i, fregant la mitja hora de joc, l’exdavanter del Prat feia el 0-1 aprofitant una sortida dubtosa de Ratti. Aquarterat, el València Mestalla va haver d’invocar Emilio Bernad, un dels millors porters de la factoria de Paterna, en un xut verinós de Víctor Casadesús que va enviar a córner amb el palmell del guant. Pocs senyals més van mostrar els tricolors a la primera part i, a més, Moreno va engrandir la ferida (43’) aprofitant un rebuig defectuós de Martos per fer el 0-2. Noquejat, se li feia alpí el partit a l’Andorra, que iniciava el segon acte encara llepant-se les ferides. Gabri i Jorquera van decidir sacsejar la pissarra i treure els grillons a Moha Keita i a Iker Goujón, deixant Casadesús i Musa a la dutxa. Es dibuixava un 4-3-3, amb Martos avançant la posició i amb una aposta directa de carregar el perill per les bandes. L’Andorra, per necessitat, futbol i inèrcia, va inclinar el camp i Forgas, al minut 60, va fer l’1-2 rebentant la bola a pocs metres d’Emilio després de resoldre una acció de Moha. El senegalès, novament, va demanar pista i després d’apilar dos rivals per l’esquerra va assistir perquè Iker, de cap, anotés la igualada. L’Andorra, esperonat per l’orgull, va entrar en combustió i va encapotar el Mestalla. Una bona estona de rebel·lia, de futbol protesta, li va arribar al grup de Gabri per capgirar el marcador amb la signatura de Riverola (76’) però amb la penyora de la lesió muscular de Forgas que el deixa fora de combat per la Copa. Hugo Guillamón aprofitava una errada de marcatge per fer el 3-3. al 89’. El preludi de l’encanteri d’Iker.