L'exemple de Markel Irizar

El ja exciclista professional Markel Irizar va ser ahir a Andorra en el marc de la Setmana Contra el Càncer organitzada per Assandca, que avui (11 h) es clourà amb el plat fort: la Caminada Contra el Càncer, en la qual s’espera una participació d’unes 1.500 persones, segons va apuntar ahir el president de l’associació, Josep Saravia.

El basc va ser a la tarda a la Fira d’Andorra la Vella signant autògrafs i abans va explicar la seva història de lluita contra el càncer, la qual és tot un exemple de superació. Irizar no ha tingut mai una vida fàcil. Amb només 18 anys el seu pare es va suïcidar i quatre anys després la seva vida va fer un gir quan el 2002, mentre estava en una prova no professional, es va notar un bony i li van diagnosticar càncer testicular. Li van extirpar el testicle en qüestió i va haver de sotmetre’s a 20 sessions de quimioteràpia, les quals va definir com “molt dures físicament i psicològica”. Durant aquest procés, va tenir molt clar que es volia dedicar al ciclisme professional i amb aquesta motivació ho va encarar tot. “L’actitud ajuda molt”, va aconsellar a la gent que pateix la malaltia. Es va sotmetre a l'última sessió de quimioteràpia l'1 de febrer del 2003 i l'1 de juny del mateix any va aconseguir guanyar la primera carrera.

Durant aquella època també el va marcar molt una carta escrita per Lance Armstrong en què li donava força per afrontar la malaltia. Un missatge que era una espècie de resposta perquè quan el nord-americà estava en la mateixa situació, Irizar li va enviar una carta similar. Al final, van acabar compartint equip durant uns anys. El 2 d’agost d’aquest any, el ciclista va fer la seva última prova d’una carrera en la qual ha pogut guanyar una Volta a Andalusia (2011), malgrat tenir el paper clar de gregari.