Troguet torna a casa després del 8.000

Un pintallavis és un objecte icònic de l’univers de la dona, és sinònim de de bellesa, sensualitat i feminitat, i ens acompanya a festes, casaments o esdeveniments. Per què no ens hauria d’acompa­nyar quan fem esquí o alpinisme? Darrere d’aquest pintallavis hi ha molta més muntanya de la que sembla.” Amb aquestes paraules, la periodista de TV3 Cristina Planas presentava ahir a la tarda a la Borda Raubet Stefi Troguet, que la setmana passada va fer el cim del Nanga Parbat al Pakistan, i es va convertir així en la segona andorrana de la història que corona un vuitmil sense oxigen, i en la primera que fa aquest cim.

Fa poc més d’un any, el juny del 2018, i després de coronar el Denali, la muntanya més alta de l’Amèrica del nord, Stefi Troguet explicava en una entrevista al Diari que el seu objectiu a llarg termini era fer els 14 vuitmil del planeta. Ara, 13 mesos després, aquest somni ja és cada vegada menys somni i més realitat. L’inici d’aquesta aventura, però, no va ser gens fàcil, ja que el Nanga Parbat és una de les muntanyes més difícils. De fet, preguntada per quin va ser el moment més dur de l’expedició, Stefi Troguet va explicar ahir que “allà no hi ha cap dia tranquil, són moltes hores, hi ha un mur molt tècnic i la totalitat de l’experiència és duríssima”.

Fer el cim no va ser gens fàcil. De fet, Troguet recorda que “quan els xerpes van arrencar jo vaig dir-los que no era el dia, però em van convèncer i em van dir que tirés cap amunt”, i va afegir que “estava a 7.600 metres després de set o vuit hores, i vaig descobrir la duresa dels vuitmil i pensava que seria impossible, però vaig aprendre com una cosa petita com un glop d’aigua pot donar molta energia, i l’aspecte mental és imprescindible, i on no arriba el cos arriba el cap”.

Un dels elements que va destacar Troguet és el factor humà que va trobar al Pakistan. Allà va coincidir amb expedicions de Geòrgia, Itàlia i amb l’alpinista català Sergi Mingote. Les condicions van ser força dures, però “vam decidir fer pinya i fer un atac conjunt. Del camp base al camp 2 vam obrir el camí nosaltres [Troguet anava amb cinc xerpes], i després vam demanar que ho fessin ells”, i va afegir que “destaco el factor humà d’allà, tots en conjunt vam poder fer una unitat”.

I, per fi, va arribar el cim, a 8.126 metres. Troguet recorda que “vam arribar tots junts, sis persones, i un cop arribes allà et descuides completament que estàs cansada”, i va afegir que “llavors en Sergi Mingote va treure una Coca-Cola i va dir-nos: tinc una celebració per a tots”.

REPTES DE FUTUR

Stefi Troguet acaba de fer el seu primer vuitmil, però te ganes de més. De fet, va reconèixer que “quan vaig fer el Nanga Parbat alguns companys van seguir i vaig plantejar-m’ho, però al final vaig decidir tornar a casa perquè la família pogués descansar”. La intenció ara és “arrencar de nou al setembre”, sempre que ho permeti la logística i el pressupost, i Troguet va explicar que la intenció seria intentar algun cim al Nepal.