El Barça cava la seva pròpia tomba (1-2)

Encara metabolitzant la feridora derrota d’Anfield es presenta va el FC Barcelona a la final de Copa amb la necessitat de ser campió per no engrandir més una ferida que segueix supurant. Només guanyant el títol d’una forma agònica i contra pronòstic hauria donat una mica de volada a una Copa que, pel desastre de Liverpool, ja es presentava gairebé insípida. La realitat, però, va tornar a colpejar el col·lectiu blaugrana. Un equip gris, trist, impotent, sense més recurs ofensiu que Messi va claudicar davant d’un València que, a diferència dels catalans, va anar a Sevilla a gaudir d’una final i no a patir-la.

El conjunt de Marcelino va conquerir la Copa 11 anys després i va trencar l’hegemonia blaugrana. A la mitja hora de partit, Gameiro i Rodrigo van deixar al descobert les misèries del Barça amb un 0-2 gairebé definitiu. A la represa, l’equip blaugrana amb Arturo Vidal i Malcom per Artur i Semedo es va corregir i va trepitjar amb insistència l’àrea valencianista. Messi, amb una frivolitat que va escopir el pal, i una acció de Piqué van esdevenir les opcions més clares pel Barça abans que Messi descomptés i posés la por al cos al València (1-2). El grup de Marcelino va saber resistir la persecució blaugrana i, fins i tot, perdonar la sentència.