L'FC Andorra no veu porta i empata a zero davant el Vilanova (0-0)

Amb el camp inclinat i la mirada posada en la porteria contrària, l’FC Andorra semblava replicar el partit davant l’Almacelles, però sense el rèdit del gol. L’equip tricolor va restar el primer dels dos partits pendents i va poder sumar, almenys, un punt davant el Vilanova (0-0), que mantè intacta la seva trajectòria ascendent.

L’equip va sortir decidit, tot i mostrar-se espès i amb dificultats per trenar. El seu atreviment va contrastar amb la cautela del Vilanova, que lluita també per la segona plaça però que sap que les seves opcions les hauria de discutir millor en altres places. Precisament, per aquest motiu, el punt aconseguit va ser força celebrat pel conjunt català, que va plantejar el partit, bàsicament, per negar l’Andorra. Sense Moha Keita resguardat per precaució per unes molèsties als isquitobials, els tricolors van trobar a faltar la profunditat del futbolista senegalès. No hi havia un jugador amb la decisió de desbordar en l’u contra un i amb el punt de bogeria ben entesa per sacsejar l’enfrontament quan el rival s’ennuega. La possessió i el control del joc no semblaven suficients per abatre la bastida sobre la qual es recolzava el Vilanova, que sembla va no cedir. Jordi Betriu va ser qui ho va tenir més a prop quan, després de perfilar-se, es va citar amb Marcos amb un xut llunyà que el porter visitant va refredar i enviar a còrner. L’Andorra no va tenir una presència marcada en l’àrea i les seves accions ofensives no agafaven la volada per aconseguir sorprendre. L’equip buscava espais i jugar per dins amb Bover i Riverola com a fils conductors. Quan el camí pel centre s’omplia de mines, el recurs de la centrada, carregant molt per la dreta amb Cristian Martínez primer i Dot després servia per assistir Ernest Forgas, que va veure la porteria petita en diverses ocasions.

Intentava enfocar-se l’Andorra i Betriu va enviar una pilota al cos de Marcos després de recollir una passada filtrada de Tacón i Àlex Martínez va opositar al gol victoriós però el seu tret va fregar el pal dret. El Vilanova, molt sòlid i ordenat, va rescatar un punt,premi de no desviar-se del seu full de ruta. Malgrat tenir el rellotge desafiant i amenaçant com un adversari l’Andorra va agafar-se a la possibilitat fins al final, encara que la fluidesa de les seves idees no era l’habitual.

Sense poder rectificar ni atinar la punteria, l’equip tricolor suma un punt més que deixava un pòsit aspre i la sensació d’haver-se deixat dos punts. “Sap a poc és evident”, va assenyalar el tècnic, Gabri García. “Hem tingut la possessió en tot moment, hem estat els dominadors del joc i hem fet suficients mèrits, fins a cinc ocasions clares, per poder emportar-nos el partit”, va explicar. Gabri va subratllar que, tot i no haver definit, “sumar sempre és un pas endavant. Ens hem acostumat tots molt bé, a sumar de tres en tres i a no perdre, però algun dia havia de passar. Som conscients que no ho guanyaríem tot perquè en aquesta categoria és molt complicat”.

FORGAS PROTAGONITZA A L'ENSURT DE LA JORNADA I ÉS EVACUAT EN CAMILLA PER UNA COMMOCIÓ

L’àrbitre del partit, Enric Mensa, ja havia xiulat la fi del partit quan Ernest Forgas va caure a la gespa marejat. El golejador havia rebut un fort cop al cap en l’acció anterior, en un servei de cantonada, i ràpidament les assistències van anar a comprovar el seu estat. Després d’uns minuts on el jugador va intentar incorporar-se sense èxit, va ser evacuat en camilla i traslladat amb ambulància a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell on avui està programat que se li practiquin diverses proves per descartar qualsevol dolència greu i per determinar quina va ser la causa definitiva de la seva indisposició. Forgas es troba estable, animat, i, òbviament, ha passat aquesta nit en observació per tal de poder descansar degudament.