Derrota amarga per tancar el Top-16 (72-53)

Trist i fins i tot cruel final del Top-16 de l’Eurocup per al MoraBanc Andorra, que amb la derrota d’ahir a la pista de l’Unics Kazan acaba com a segon classificat del grup H i perd el factor camp als quarts de final. Els tricolors van aguantar 30 minuts abans de cedir definitivament al poder d’un dels grans favorits a aixecar el títol de campió i que ahir es va venjar sense pietat dels homes d’Ibon Navarro, que van perdre per primera vegada en aquest tram de competició.

El partit començava amb un ritme anotador alt de la mà d’Andrew Albicy, amb dos de dos en triples en els primers compassos. Els russos s’encomanaven al retornat Raymar Morgan, que suplia la baixa de Maurice N’Dour amb garanties, i a la potència de Melvin Ejim. Per part tricolor, Shurna i Diagne secundaven el base francès per tancar la primera mànega del xoc amb un avantatge mínim de 17 a 21.

Quan hi ha en joc el lideratge del grup i el factor pista, l’habitual és que apareguin la pressió i els nervis. Aquest escenari va ar­ribar en un segon quart per oblidar quant a joc. Es feia difícil dir quin dels dos havia perdonat més, però el cert és que el MoraBanc no va saber trobar el camí de la cistella i només va poder sumar nou punts en deu minuts. Els pobres guarismes ofensius eren menys dolorosos gràcies a una bona defensa, però l’Unics no va deixar escapar l’oportunitat al descans: 32 a 30.

La represa va ser un calc del que s’havia vist en el període anterior, els locals van incrementar la intensitat defensiva fins al punt que els va ser igual carregar-se aviat de faltes i ho va aprofitar Moussa Diagne per sumar set punts des de la línia de personal, però el marge rus continuava creixent al mateix ritme que portava el partit: lentament però constant. Rafa Luz perdia pilotes sense fre i el MoraBanc els papers. Al minut 30, 43 punts anotats i 49 de rebuts. Perillava el matx, el lideratge i el factor pista.

La deriva tricolor es va confirmar només començar el quart període: Henry dirigia com si fos al pati de casa sense que ningú fos ni tan sols la seva ombra, MacCollum i Morgan veien cistella amb molta facilitat i els andor­rans acumulaven errades, imprecisions i un parcial d’11 a 2 que situava un alarmant 60 a 45 a cinc minuts per al final. Ibon Navarro, desesperat, va demanar temps mort i va fer entrar Albicy i Ennis per mirar de canviar-li la cara al xoc. Va ser precisament el canadenc qui amb dues accions individuals va tornar els deu de diferència, però la rèplica no va arribar a ser ni un miratge. L’esprint final de l’Unics el va liderar Jamar Smith, que va treure a passejar el seu canell letal cada vegada que Pierria Henry decidia cedir-li la pilota.

El camí fins a la botzina final va ser un autèntic suplici amb l’equip entregat a un Unics que s’agradava i gaudia. 72 a 53, cloenda amarga d’un gran Top-16 i a l’horitzó, un Asvel Villeurbanne que espera als quarts de final i al qual caldrà guanyar a França.