Un mes i mig a caixa o faixa

Els propers quaranta-cinc dies definiran gairebé al cent per cent el futur de la temporada del MoraBanc Andorra, el de les graderies del Poliesportiu, l’estat d’ànim de l’afició i les alegries que puguin arribar d’aquí a final de curs dins el vestidor tricolor.

A dia d’avui, els homes d’Ibon Navarro estan en una situació que, segurament, tothom hauria firmat abans de començar la temporada, vuitens a l’ACB i segons de grup a l’Eurocup, però també és cert que una errada podria condemnar-los a perdre molt del que s’han guanyat fins ara. El bàsquet del Principat és una mena de funàmbul caminant amb pas segur sobre la corda, però conscient que no pot desviar-se ni un mil·límetre de la trajectòria, ni oblidar per un segon els seus objectius.

Des de dissabte, a la pista del València, fins al 20 de gener, quan els tricolors visitin el Tecnyconta Saragossa, el MoraBanc vol aconseguir un dels vuit bitllets que donen accés a la Copa del Rei, i el primer escull a superar és que un d’aquests ja té amo: és per a l’Estudiantes o el Fuenlabrada, que enguany tenen accés a la cita en qualitat d’amfitrió. Si un d’aquests dos equips està entre els vuit primers la jornada 17, la dinàmica classificatòria és normal i hi hauria set places més, per tant, serien a Madrid els vuit millors conjunts de la primera volta. Però si, com tot sembla indicar, ni els de Néstor Garcia ni els col·legials es troben en aquests llocs, el vuitè classificat el dia 20 de febrer perdria la seva plaça per cedir-la a aquell dels dos que, aleshores, estigui més amunt.

Amb aquest escenari, els set propers partits de lliga són totalment determinants i a hores d’ara no és desenraonat pensar que els d’Ibon Navarro poden treure’n molt de suc. La primera cita és dissabte a la Font de Sant Lluís, on visiten un València que gairebé calca l’estat andorrà: és novè a la lliga i a l’Eurocup ja està classificat. A més, pel que fa al joc ha generat dubtes, però ara sembla haver trobat la tecla. Set dies després visita el Poliesportiu un GBC encallat a l’últim lloc. Després, l’equip viatja a Lugo per jugar contra el Breogán, el penúltim, i acaba l’any a casa davant l’Estudiantes, que flirteja amb el descens. El 2019 l’estrena visitant l’Obradoiro, que ara mateix és quinzè amb només tres triomfs. El camí fins a la Copa segueix amb el duel contra el Burgos al Poliesportiu, i s’acaba amb un rival que, ara per ara, és directe. El Saragossa, igual que el València, ha presentat candidatura i podria arribar al duel de la jornada 17 contra el MoraBanc al Príncipe Felipe proposant una batalla a vida o mort per defensar-la. De fet, avui seria l’últim equip que hi entraria per classificació: és setè amb una victòria més que els tricolors.

Per si no n’hi hagués prou amb la competició espanyola, l’Eurocup proposa un repte igual d’atractiu a l’equip: amb la classificació per al Top-16 pràcticament garantida, la primera fase de competició es tanca amb la visita al Ratiopharm Ulm el dia 11 de desembre i la rebuda al Mònaco el dia 18. En cas de guanyar el primer duel, davant dels monegascos podria ser que el MoraBanc acabés com a campió de grup. Si són capaços de vèncer per més de vuit punts, segellarien el pas a l’esmentat Top-16 com a caps de sèrie i havent-se d’enfrontar a un segon, tercer i quart dels altres grups per un lloc als quarts de final. Aquesta fase comença els dies 1 i 2 de gener i acaba el 6 de febrer, es disputa en quatre grups de quatre equips i els dos primers passarien a uns hipotètics quarts de final.

A partir d’avui comença un compte enrere engrescador; Ibon Navarro i els seus homes juguen vuit partits en quaranta-cinc dies i poden dir adeu al 2018 i estrenar el 2019 amb les esperances encara més elevades. Per fer-ho, però, cal demostrar que són un dels grans: reduir el marge d’error, ser encara més sòlids, efectius i tenir un xic de sort seran les claus.

TRES GARANTIES EN LA SEVA ESPECIALITAT

Després de deu jornades de lliga, ningú no dubta que Dylan Ennis és un d’aquells jugadors que són feliços amb la pilota a les mans i els números així ho confirmen: el màxim anotador de l’ACB és també el segon jugador per les mans del qual passen més accions, ja sigui per anotar o per assistir. Quan el canadenc és a pista es converteix en el centre d’operacions del MoraBanc, i és que, fins ara, acumula una mitjana de 15,5 possessions per enfrontament i en aquest apartat només el supera Nico Laprovittola, del Divina Seguros Joventut. Un altre tricolor que es fa notar sobre el parquet és Shayne Whittington, i és que l’americà no té cap mena de mirament quan ha d’explotar la seva gran virtut, el llançament. Si calculem els tirs que faria per partit en cas de jugar 40 minuts, la xifra frega els 24, el cinquè de la lliga. Finalment, Moussa Diagné demostra que no només és una de les ànimes de l’equip sinó que és el tercer jugador més efectiu de cara a cistella de la competició.