L'Unicaja trenca la ratxa del MoraBanc (84-95)

Tot allò que comença, un dia o altre també s’acaba, i això és el que va passar ahir amb la ratxa del MoraBanc Andorra, que va caure 84 a 95 contra l’Unicaja de Màlaga. Avui precisament fa dues setmanes que els tricolors van vèncer el Madrid i van iniciar la bona dinàmica amb quatre triomfs seguits, però ahir els tricolors van repetir poques de les coses bones fetes durant les últimes dues setmanes.

Ja diuen que allò que comença malament acaba malament, i el partit d’ahir no va començar gens bé per als tricolors amb la lesió de Moussa Diagne, que va durar 51 segons a la pista. El pivot estava tocat i va sortir al cinc inicial per provar-se, però ho va haver de deixar ben d’hora, això sí, encara va tenir temps a provocar una falta i anotar dos tirs lliures. Tot i això, altres homes com Vitali van fer un pas endavant i els tricolors van arribar a agafar set punts d’avatatge, però poc a poc l’Unicaja es va anar fent amb les regnes del partit fins a acabar el primer quart 20 a 22.

Molt s’havia parlat a la prèvia del retorn dels ex, Shermadini i Jaime Fernández, i ells van ser els protagonistes al segon quart. El primer dominant com va voler el joc interior, i el segon, dirigint l’Unicaja. Llavors el Poliesportiu ja havia pres partit, i de quina manera. Quan l’speaker va anunciar els noms de tots dos, el posicionament ja va quedar ben clar, amb una ovació per a Shermadini, i uns segons abans una xiulada monumental a Jaime Fernández que es va anar repetint ja no cada cop que el madrileny tocava la pilota, sinó que s’hi apropava. Sigui per la pressió ambiental o per la lesió que arrossegava durant la setmana, el base no va tenir el seu millor partit del curs i va acabar el matx amb set punts, quasi tots al segon quart, en un parcial que va acabar amb la diferència mínima de 47 a 48 favorable al conjunt visitant.

L’Unicaja va demostrar per què és un dels equips més en forma de l’ACB i va ferir el MoraBanc tant per dins amb Shermadini i Lessort, com des de la línia exterior amb Brian Roberts o els triples que va anotar l’exmadridista Carlos Suárez. En definitiva, un ampli ventall de recursos que acabarien sent clau per endur-se la victòria.

El MoraBanc no va arribar a anar-se’n mai del tot del partit, a la represa va arribar a situar-se a un punt al marcador amb l’empenta de Dylan Ennis o els triples de John Shurna, però el cert és que els tricolors van anar a remolc durant la majoria del partit, i feia la sensació de que l’Unicaja podia prémer l’accelerador en qualsevol moment per acabar de trencar el matx i endur-se la victòria cap a casa. I així ho va fer a l’inici de l’últim quart amb dos triples consecutius de Carlos Suárez per fixar la màxima diferència en 11 punts (72-83), una distància que acabaria sent definitiva pels malaguenys.

La ratxa ja és història, i ara ja espera l’Estrella Roja a l’Eurocup.

LES CLAUS

Shermadini

El poliesportiu sap ben bé de què és capaç Giorgi Shermadini, i ahir va oferir un recital de bàsquet. 17 punts (amb un 8/8 en tirs de camp), 10 rebots i 31 crèdits de valoració.

Les pèrdues

Els tricolors van perdre fins a 15 pilotes, unes quantes més que el rival, i també força més de les que el conjunt andorrà venia perdent durant els últims partits disputats.

El joc interior

L’unicaja va aprofitar la feblesa del joc interior dels tricolors sense Diagne, i amb Stevic i Whittington, i Shermadini i Lessort van aprofitar per fer-se forts sota l’anella.