La selecció empata a un amb Geòrgia a l'Estadi Nacional (1-1)

Quan la feina té recompensa, val la pena l’esforç i si a més a més per aconseguir un premi desitjat cal resistir, saber patir i aguantar el que faci falta, la recompensa és doble i té regust de victòria.

La selecció de Geòrgia arribava ahir a l’Estadi Nacional amb un cartell de luxe: líder de grup, invicte i sense haver encaixat cap gol en les quatre jornades anteriors. Amb el rol de favorita guanyat a pols i per mèrits propis, el combinat georgià va demostrar que és un equip que vol la pilota per tractar-la bé, molt bé, que la fa circular per tot el terreny de joc i llegeix perfectament quan cal filtrar-la entre línies, fer ample el camp aprofitant les bandes, jugar per terra o fer-ho per alt.

Amb aquest escenari, Andorra es veia abocada a resistir, resistir i resistir, i això podia no ser suficient: tan sols havien passat 8 minuts, quan Giorgi Chakvetadze va obrir el marcador després de culminar una gran jugada col·lectiva en què només va haver d’empènyer al fons de la xarxa una centrada del lateral dret, Otar Kakabadze. La primera mitja hora va ser un monòleg georgià, i el conjunt nacional estava tancat a camp propi. Només Cristian Martínez va aprofitar una acció ràpida de contraatac per provar el xut sense èxit i Geòrgia va cedir alguns metres per acabar creant perill en accions posteriors a la recuperació de pilota. Fidel a la idea que la pilota durés molt poc als peus d’un mateix home, una nova arribada per banda esquerra de Bachana Arabuli va estar a punt de fer pujar el segon i poc després, Otar Kisteishvili tornava a amenaçar la porteria de Gomes engaltant una pilota que va sortir un xic alta.

El millor de la primera meitat era el resultat i la feina dels de Koldo Álvarez per seguir vius en un matx en què haurien pogut abaixar els braços en diverses ocasions.

Amb la sortida dels vestidors, els tricolors van posar una marxa més a la feina fosca i Geòrgia va cometre l’error de cruere que tot estava fet, que havia vingut a Andorra com un equip gran i que amb 45 minuts n’hi havia prou per sumar tres punts més, marxar amb la victòria i un caseller immaculat a la classificació. I és en aquest ecosistema que es desperten les feres menys feroces però més enginyoses. Amb el matx adormit i en un suposat pacte de no agressió, Cristian Martínez va forçar una falta a la banda esquerra de l’atac que ell mateix executaria. A cama canviada i amb un autèntic míssil al pal llarg de la porteria de Giorgi Loria, el davanter va deixar tothom bocabadat i va fer apujar l’empat al quart d’hora de la represa. Andorra s’acabava de convertir en el primer equip que li feia un gol a Geòrgia després de 420 minuts disputats a la Lliga de les Nacions.

La selecció del Principat havia fet el més difícil però sabia que hauria de lluitar el punt fins a l’últim alè. Restava mitja hora llarga i, ara sí, Geòrgia s’havia tret la son de les orelles. Els locals es van estrènyer el cinturó, es van tancar a camp propi i van tornar a resistir, més encara del que ho havien fet fins aleshores. L’equip de Vladimir Weiss combinava i penjava pilotes, la defensa nacional les rebutjava totes i el partit era un atac i gol sense premi per a un líder de grup que ja estava classificat. La lluita local va acabar amb quatre amonestats, dos, Rebes i Txus, no podran jugar contra Letònia, però segur que el resultat d’ahir els compensa, ja que ara, Andorra només depèn d’ella no acabar última a la competició. Els letons i el Kazakhstan havien empatat, també unes hores abans i dilluns, els primers, visiten l’Estadi Nacional.

LES CLAUS

La defensa

Fins a sis ocasions clares de gol va tenir Geòrgia, però la manca d’encert i sobretot la solidesa defensiva andorrana van evitar que els visitants s’enduguessin els tres punts.

Pilota parada

Una falta directa, que Cristian Martínez va executar des de la banda esquerra de l’àrea, entre la línia de fons i la frontal, va acabar entrant per l’escaire i va significar l’empat final