Un tità habitual

Fa tot just dues setmanes va presentar-se a Barcelona la Titan Desert 2019, que es farà entre el 28 d’abril i el 3 de maig, i que arribarà amb diverses novetats per fer encara més espectacular la cursa. L’entitat organitzadora, RPM-MKTG, va signar a finals del 2017 un acord amb l’empresa francesa ASO (promotora del Tour de França i el Dakar, entre d’altres) per portar encara més enllà una de les proves més dures en el món de la bicicleta de muntanya.

L’última edició va comptar amb un rècord de participació amb més de 600 inscrits, i la pròxima va pel mateix camí. En menys de dues setmanes des de l’obertura de les inscripcions, més de 200 corredors i corredores ja han confirmat la seva presència a la Titan Desert 2019. Entre aquests n’hi ha un que toca de ben a prop, i és que Ramon Aranda no faltarà a la seva habitual cita amb la cursa que se celebra al Marroc. El corredor ha estat present a les 13 edicions que s’han fet fins al moment, i Aranda també estarà present a l’abril a la 14a, sempre que no passi res estrany, com admet entre riures: “la idea d’anar-hi hi és i ja estic inscrit, però encara falta força temps i mai se sap què pot passar”.

Des de la primera edició, el 2006, en què Aranda ja hi era present, han canviat molts aspectes a la cursa, des del recorregut, l’organització, el nombre de ciclistes, o els campaments. Aquesta evolució des de la primera edició a l’actualitat, Aranda la resumeix afirmant que “a les primeres edicions érem una família, i ara després de 14 anys som una gran família”. De fet, durant els primers anys hi havia un centenar de corredors a la Titan Desert, i a l’última es van superar els 600 participants. Aprofundint en els orígens, el ciclista recorda que “la primera edició va ser com una mica de prova, ja que no hi havia cap esdeveniment d’aquest tipus, era una cosa molt fora del corrent i volíem veure com aniria la cursa”, a més, remarca que “és una prova que ha canviat molt i ha crescut en tots els sentits que es poden imaginar”.

En les seves 13 participacions anteriors, Ramon Aranda sempre ha creuat la línia d’arribada, i reconeix que li costa quedar-se només amb un moment de tots aquests anys perquè “cada any t’emportes experiències noves”. Però si ha de triar, es queda amb les diferents històries de superació que s’hi veuen any rere any. “És el moment més màgic, veure persones amb diferents impediments competir com tothom pel desert”, admet Aranda, que destaca, per exemple, la història d’Álex Roca, un jove de 27 anys que aquest any ha participat i ha acabat la prova tot i patir una paràlisi cerebral i tenir una discapacitat física del 76%. “Aquestes són coses que emocionen”, reconeix Aranda.

Però al desert ni molt menys tot són flors i violes, i en aquestes 13 edicions també hi ha hagut moments de patiment. Aranda en recorda dos especialment, “fa tres o quatre anys quan vaig tenir diverses avaries fotudes”, i l’altra mala estona va ser a l’última edició, “vaig patir molt perquè vaig arribar a la cursa amb una infecció i les dues primeres jornades de competició em van costar molt”.

I què és el que fa tornar-hi any rere any? Ramon Aranda explica que “hi ha un ambient molt familiar, tant abans com durant la carrera, la gent és molt agradable i fas amistats des del primer moment”, a més afegeix que “comparteixes tot amb els companys, les comoditats i també les incomoditats, i al final és cert això que diuen que el desert enga-nxa”. La relació amb les dunes i les muntanyes del Marroc és d’amor, però com qualsevol parella, sempre hi ha alts i baixos, i el corredor del Quality Team assegura que “sempre hi ha un moment en què penses ‘què coi hi faig aquí?’ però al final sempre hi torno”.

Ramon Aranda també hi tornarà al 2019 en una edició que arrencarà a Merzouga, en ple desert del Sàhara i a tocar de la frontera amb Algèria, i que tindrà el punt final a Erfoud després de sis dures jornades de competició pel desert.