Victòria incontestable de Jornet a l'Skyrace

Kilian Jornet tornava a trepitjar l’SkyRace Comapedrosa després de nou anys i ho va fer per la porta gran. El ceretà va demostrar que competia a Arinsal disposat a imposar la seva exuberància física i no va donar marge a la sorpresa. Jornet va coronar el primer gran sostre de la jornada, el pic de les Fonts i després del descens al pla de l’Estany ja llançava un atac furibund. Darrere quedaven Pascal Egli, Findlay Wild i Petter Engdahl, que discutien com repartir la resta de llocs del podi en una pujada majúscula. L’ascens al Comapedrosa va acabar d’entronitzar Jornet, que va aturar el crono a 2 hores i 33 minuts, nou rècord de la prova, i exposant les seves de no donar treva als altres favorits. Bany de multituds i el català que no va deixar d’atendre els centenars d’aficionats que no deixaven d’escridassar-lo. “Aquí vaig guanyar la meva primera prova de la Copa del Món, ara fa 11 anys, i en feia nou que no tornava”, va explicar sense pràcticament ni esbufegar. Jornet es va mostrar molt satisfet per la seva victòria i reconeixia que “en una cursa curta no hi ha gaire lloc a l’estratègia”. A més va afegir que el fet d’haver comptat amb un cartell de luxe a l’SkyRace d’enguany i haver estat una cursa ràpida, s’ha pogut obrir la porta a batre el rècord que tenia marcat Jan Margarit.

Els focus en clau andorrana estaven centrats en els germans Casal. Òscar va aconseguir una brillant sisena plaça que feia impossible amagar la seva felicitat: “m’he trobat molt bé tota la cursa. Després del pla de l’Estany feia molta calor però he mantingut molt bones sensacions. He fet millor temps que l’any passat i amb el nivell que hi havia pensar d’acabar entre els 10 primers era un èxit total. He estat a prop dels primers i he gaudit la cursa. Acabar sisè és extraor- dinari”.

Marc Casal afrontava l’SkyRace encotillat per les molèsties. Costelles, fissures al dit, cops i lligament trencat el van fer patir moltíssim. Va apretar les dents i va acabar la cursa. “Si hagués estat a un altre lloc amb les sensacions que he tingut i tot el que he patit, m’hauria retirat”, va explicar amb una barreja de satisfacció i frustració. “Ho he donat tot i per aquesta gent [en referència al públic] he tirat i donat més del que podia”, va subratllar.

Lina El Kott s’imposa en noies

Les bessones El Kott van dominar la cursa i Lina es va imposar amb un temps de 3 hores i 3 minuts trencant tots els pronòstics. La seva germana, Sanna, va acabar tercera guanyant en un esprint final Sheila Avilés, que arribava ofegada i que amb prou feines el va disputar. “No sé què m’ha passat. La lesió m’ha passat factura i no he trobat ritme de cursa en cap moment. He sortit i ja he notat a la primera baixada que no tirava i m’he desmotivat. He pensat, fins i tot, d’abandonar. Almenys he puntuat”, va apuntar l’espanyola. La guanyadora, Lina El Kott, era la imatge de la felicitat. Amb un somriure indissimulable, la corredora sueca va insistir que no s’esperava guanyar. “Ha estat una cursa dura i al principi he sortit una mica nerviosa. Estic molt contenta perquè he pogut completar una bona cursa i, a més, la meva germana ha superat Sheila [Avilés] i ha estat tercera. Soc molt feliç”. “La veritat és que no sé com he pogut aconseguir una distància tan important”, va cloure. Laura Orgué, l’entrenadora de l’equip andorrà d’esquí de muntanya, va acabar segona.

CLASSIFICACIÓ

CATEGORIA MASCULINA

1. Kilian Jornet (ESP) 2h’33’18”

2. Pascal Egli (SUI) a 3’11”

3. Petter Engdahl (SUE) a 5’54”

4. Finlay Wild (GBR) a 8’16”

6. Òscar Casal (AND) a 9’46’’

11. Marc Casal (AND) a 18’00”

CATEGORIA FEMENINA

1. Lina El Kott (SUE) 3h’03’07”

2. Laura Orgué (ESP) a 3’47”

3. Sanna El Kott (SUE) a 8’46”

4. Sheila Avilés (ESP) a 8’48”