Sisè per tercera jornada

El Bàsquet Club MoraBanc Andorra va arribar ahir pels volts de les set del matí al país, després d’un llarg trajecte des de Burgos i alhora feixuc mentalment. La desfeta al Coliseum del San Pablo la nit de dimecres per 92 a 86 va fer mal en primera instància per com es va produir i, segurament, la quantitat d’hores al seient de l’autocar van donar pas a la reflexió i consegüentment l’autocrítica, ja fos a consciència o somiant.

Pel cap de la majoria de jugadors probablement van passar els errors comesos damunt del parquet a la segona part del partit i, sobretot, els que van tenir a veure amb l’aspecte defensiu. Quelcom realment estrany del que tant la plantilla com el cos tècnic van retractar-se i més, tenint en compte que els andorrans han demostrat que quan s’hi posen, en aquest sentit són imparables. Així doncs, pràcticament només queda per posar sobre la taula l’opció de l’excés de confiança lligat a la relaxació.

Un estat esportiu i/o personal que al llarg de la temporada es dona sempre en qualsevol esport i lògicament és millor que succeeixi a falta de set jornades per cloure la fase regular que no pas quan únicament en quedin tres. Tornant a la qüestió de la defensa, cal destacar que en els últims quatre enfrontaments el MoraBanc ha encaixat una mitjana de 89 punts (99, 77, 88 i 92) i solament s’ha endut un triomf, al Poliesportiu d’Andorra contra el Tecnyconta Saragossa, abans d’engegar l’stage de dues cites a domicili pel nord d’Espanya.

Els darrers números lluny del Principat no són gaire optimistes, amb tres derrotes seguides (Herbalife Gran Canària, Kirolbet Baskonia i San Pablo Burgos). No obstant això, el MoraBanc manté per tercera jornada consecutiva la sisena posició de la classificació de la Lliga Endesa, perquè la resta de conjunts que estan a la mateixa guerra també estan fallant. És una notícia fantàstica, sens dubte, però que provoca l’entrada de ple en escena d’un altre equip a la lluita per ser carn de play-off.

L’UCAM Múrcia es va imposar ahir a la pista del Montakit Fuenlabrada i d’aquesta manera els homes d’Ibon Navarro van deixar fora d’entre els vuit primers de la taula el grup d’esportistes que ve sent etiquetat, fins aleshores merescudament, com la gran revelació de la campanya d’enguany. Hi ha quatre entitats empatades amb un balanç de 15 victòries i 12 desfetes, mentre que el bàsquet average general dels tricolors és força superior al de la resta amb un contundent més 85. Un parell de xifres que a hores d’ara valdrien un bitllet amb premi per tancar un nou curs amb un bon regust de boca. I possible gràcies a les diferents banderes, cares o característiques que han anat mostrant els homes que dirigeix Joan Peñarroya. És a dir, atacar o defensar destacaven més o menys en funció del matx i curiosament en llargues ratxes. Tot i que cal recalcar que l’essència andorrana és la de marcadors elevats.

“No crec que sigui una qüestió de ganes, simplement a vegades t’equivoques i perds el focus on l’has de posar”, va explicar Jaime Fernández, que hi va afegir de cara al que manca que “tots tenim moltíssimes ganes de play-off, jugar bé i, fins i tot, si és factible, guanyar la lliga”. Un dels capitans, Oliver Stevic, és un home centrat i molt recte, per tant, una veu respectadíssima per tothom i va reflexionar que estan “fotuts, ara bé, no hi ha temps. Hem de recuperar el cap i donar-ho tot davant l’Estudiantes”.